UN TAL WALSER
Ha vingut caminant a Sa Figuera Verda
i ha demanat confús: On és la neu?
Li he explicat que aquí, a l’illa, mai no fa prou fred
i les nostres muntanyes només són pujols.
Ha somrigut benèvol. Hem anat
a passejar en silenci i ha intuït
content estranyes formes en els núvols.
Ha besat un ullastre, ha acaronat
una paret i en veure les figueres
que tenen dos-cents anys, emocionat,
s’ha llevat el capell per fer una reverència
i ha dit: Són ben iguals que les que hi ha ala Bíblia !
Mentre tornàvem m’ha contat que escriu
una història difícil sobre uns germans Tanner.
Asseguts a l’aljub hem vist pondre’s el sol.
Tenia els ulls molt blaus i el pensament molt lluny.
De cop, ha fet un gest d’adéu i se n’ha anat,
com una ombra que fuig, cap a Binifamís.
Quan passava espectral amb paraigua pels horts
plens de fruita cap gos s’ha atrevit a lladrar.
Ha vingut caminant a Sa Figuera Verda
i ha demanat confús: On és la neu?
Li he explicat que aquí, a l’illa, mai no fa prou fred
i les nostres muntanyes només són pujols.
Ha somrigut benèvol. Hem anat
a passejar en silenci i ha intuït
content estranyes formes en els núvols.
Ha besat un ullastre, ha acaronat
una paret i en veure les figueres
que tenen dos-cents anys, emocionat,
s’ha llevat el capell per fer una reverència
i ha dit: Són ben iguals que les que hi ha a
Mentre tornàvem m’ha contat que escriu
una història difícil sobre uns germans Tanner.
Asseguts a l’aljub hem vist pondre’s el sol.
Tenia els ulls molt blaus i el pensament molt lluny.
De cop, ha fet un gest d’adéu i se n’ha anat,
com una ombra que fuig, cap a Binifamís.
Quan passava espectral amb paraigua pels horts
plens de fruita cap gos s’ha atrevit a lladrar.
Ponç Pons, Pessoanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada