Tothom té un racó rera la gola
una tomba que s’enfila per la corda de l’oblit.
Puja a raig de les entranyes
aclapara com el vòmit
però s’escola i torna endins
per les escletxes d’un sol home:
és la maleïda fosca
d’aquest misteri d’estar viu.
una tomba que s’enfila per la corda de l’oblit.
Puja a raig de les entranyes
aclapara com el vòmit
però s’escola i torna endins
per les escletxes d’un sol home:
és la maleïda fosca
d’aquest misteri d’estar viu.
1 comentari:
jo en tinc dos de racon rera la gola, i suposo que mai s'escolaràn coll avall, sinó no seria jo.
Gràcies pel email.
Publica un comentari a l'entrada