Infantesa

Cap animal no va ensenyar-me
a ensenyar les dents
només
una foto amb un vedell em recorda
el Calcio20, aquella llet.

Atropellant aranyes amb tricicle
vaig copsar la flor del mal.
El sol, de lluny.
L’ombra fa companyia
com una cova en un escull.

Les calces de les primeres nenes
el somni mai més perdut
lletres una darrera l’altra
altres móns passant el full.

Les paraules, mirall d’aquella ànsia
l’ànsia que es menja els nens perduts.
Ara sopem plegats a taula
fa olor de pa, de vi, de formatge.

Al món, a fora, tot gruny.