El perfil del fanàtic (ja sigui religiós, esportiu, polític o de qualsevol altra mena) sempre m’ha encuriosit. Conèixer a persones que han renunciat al pensament crític em sembla fascinant. Però sempre en terreny neutral. Ja m’enteneu. Entres a un bar i al tercer glop de cervesa descobreixes algú amb una llum especial rere els ulls. Saps que després de creuar una mirada se t’acostarà i començarà el seu especial desplegament neuròtic. M’agrada escoltar des d’un distant respecte, fer les preguntes justes, demanar els aclariments suficients per semblar interessat. En aquestes situacions no val la pena discutir. Ara bé, només contemplo aquesta escena en aquests espais que em permeten, en qualsevol moment, mirar el rellotge i fotre el camp sense donar explicacions. Quan m’imagino a un sonat d’aquesta mena dins de casa la cosa varia. No podria mantenir aquesta actitud sabent que a dues passes hi ha la cuina, amb aquell ganivet de trinxar dins del calaix, tan a prop. No sé si m’explico.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada