Ingressat al sanatori
dels desapareguts
des de terrats immensos contemplo
l’albada de punxes.
Lluny del món com roda
a tocar d’una reixa
la punta del dit no assenyala;
s’amara de por
com si no hi hagués terrats
ni reixes
només jo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada