Piscina 30 anys abandonada

Rere el mur s’enclota la mirada
a l’avenc lliurat a un sol silenci
dins del coll em creix una glopada
d’ofec d’aquest aire de misteri.

Com els exploradors de l’obsessió
així jo, humil, em lliuro a la ruïna
i m’envolten estructures esquerdades
la vegetació es menja les petjades
d’humans de noms que ja no es pronuncien.

L’abandó ennobleix aquest recinte
el dota d’una elegància inquieta
li fa orla d’atmosfera sagrada
temple d’un déu d’estiu i d’infantesa.

Petjo la solitud descarnada
com la platja seca d’una tomba
com crit silent, l’oblit, llosa trencada
on l’oportú xiprer hi ha tirat corda.

Des de la deserta graderia
la palanca de salts porta el record
a vessar de memòria podrida.
Vas buit ineluctable de la mort.