09 de setembre 2011

Com la sorra



Ara sé
que totes aquestes paraules
tenen el forat segur
sota un llit de roques
entre murades seques
damunt llesques de plom.

Ara sé
que tot això que en diuen món
és la lenta fi de l’home
un tatuatge absurd
en pell de lava.

Ara sé
que això ja ho sabia.

Ara sé
i què.

2 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

sempre darrera de tot .. i què.. mecagun amb l' inevitable i què dels nassos...!!!

Joan Vigó ha dit...

I és que l'inevitable sempre fa molta ràbia.