Com un edifici soviètic
ple de finestres grises.
Així aquesta tarda
de tedi de gos
al fons d’aquesta galeria
erma com un pastís de lluna
devastada per dins
on el nervi roent fa forat
i malparit
no deixa de fer-ne.
Malgrat la finestra
no puc passar de la porta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada