10 de febrer 2012

Dels impossibles



Com la maleta sola
que volta eterna per cintes d’aeroport
les hores s’allarguen.

Hi ha nits que les hores
s’omplen de pous de lava lenta
d’arrels de ciment armat.

Hores de finestra idèntica
d’interiors agitats
per parpelleigs de plasma.

La grua més alta
no és ocell
sinó creu gegant de cementiri.

I no pots fingir ni per educació.