03 de febrer 2012

La barana més alta



De nou t’aboques al paper
abisme d’entranya.

Proves de digerir
el pàrquing del no-res
abandonat a les desferres.

Només un fanal
es duplica a un toll
heroic com la paraula.

Les ombres no t’ho posen fàcil
però són l’única escalfor.

La professora de literatura és morta
i fa fred de desert aquesta nit.

2 comentaris:

AFolch ha dit...

Les professores de literatura sempre moren i ens quedem orfes.

Joan Vigó ha dit...

Exactament