“El poeta transforma allò que veu i crea una
nova realitat, fent-la tan visible i versemblant que arriba a ser l’única
possible. Això no vol dir perdre el món de vista, sinó tenir prou vista com per
crear un món. Llavors, poesia i vida s’empelten mútuament, el llenguatge
s’enfanga pels carrers bruts i aquests menen al nou territori de la paraula, on
l’única llei possible és l’absència de llei, allò desconegut i imprevisible.”
Lluís
Calvo, Tombades,
xucladors
2 comentaris:
que la poesia i la vida s'empeltin mútuament i siguin una.. crec que és l'única manera que tenim perquè canvïi una mica aquesta realitat tan poc desitjada..potser fragmentem massa el que és territori d'una i de l'altra..
El territori universal de la paraula, on no calen banderes ni lleis.
Publica un comentari a l'entrada