Seguir la intuïció primigènia.
Adonar-te que cada minut
estava guixat
a la llibreta de fum de la infantesa
sota el llit
en el joc de mirar els flocs de pols
a contrallum
bufant móns nous a cada incomprensió.
Així et vas fer el marge
amb herbotes de testos i ciment
la llunyania estanca
i els llibres.
No calen escarafalls
ni escenificacions del patetisme.
Només la severa emoció
d’odiar el món que tan estimes.
2 comentaris:
bufa que bufa que bufaràs..
sort dels marges!
encara que estigiin plens d'aigua de pluja!
Publica un comentari a l'entrada