El cobricel de ferros
fermenta els lloguers de l’ànima
quan l’ull s’hi posa
i fa cel vermell de vent.
No pateixis.
Respira l’inconcret
sigues aquell que plora identitats
a ran d’ampolla.
Autoritza la contradicció d’ofici
i no esperis que ni un cargol s’hi fixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada