estètica
del que vas inventant
res no és com era.
ens perd l’estètica
i un cert gust
pels cabells salats.
toca imaginar l’animal
gelat que ens omplia
les mans. hi ha proporcions
que mai copsaràs
plenament: l’incendi líquid
que en fa gotellada
solitària, l’arxipèlag
dels sobreentesos.
inter nos, la vergonya.
dins el cervell, la nostàlgia
i l’error mundà.
Ester Andorrà, Afamats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada