Aquest anar i venir forçat,
ritual de bola i cadena.
M’aferro a la claror
furgo a les escletxes
barrino amb dits abecedari.
M’estavello al maó
generós
a les projeccions dels arbres
ancorats a la vorera.
Els hi dic:
la pell finestra
em surt del pou
i no hi ha túnel que em pari.
Conec la seda bourbon
el fum d’uns ulls
que m’han canviat per sempre.
Sé d’una sort
o de més d’una.
Arrossegar és part de la feina:
l’autopista de peatge de la por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada