UNA TARDA
Cap altra llum, excepte
la brasa del conyac.
Esborrifada,
la tarda, tremolant sobre els terrats,
amb ulls de fred ens mira.
I tu agafes de la llibreria,
corcada pels records adormissats
entre papers, una gruixuda espelma
vermella i la poses a la taula
del tocadiscs.
De boca a boca
no hi ha distància: justament convé.
Respira en mi, beguem-nos tot el cos
jaient a terra.
De la tarda
no en queda res.
Davant, les galeries
s’encenen com fogars. La nit civil s’ajoca,
negra ocellassa, damunt tot. Comencen
les fresses de la fosca.
Se’ns ha fet un nus
difícil de desfer. Tanquem els finestrons.
la brasa del conyac.
Esborrifada,
la tarda, tremolant sobre els terrats,
amb ulls de fred ens mira.
I tu agafes de la llibreria,
corcada pels records adormissats
entre papers, una gruixuda espelma
vermella i la poses a la taula
del tocadiscs.
De boca a boca
no hi ha distància: justament convé.
Respira en mi, beguem-nos tot el cos
jaient a terra.
De la tarda
no en queda res.
Davant, les galeries
s’encenen com fogars. La nit civil s’ajoca,
negra ocellassa, damunt tot. Comencen
les fresses de la fosca.
Se’ns ha fet un nus
difícil de desfer. Tanquem els finestrons.
2 comentaris:
m'agrada molt la llum d'aquesta foto!
i el tot és ara i res!... ja està tot dit..:)
Gràcies Lolita!
Publica un comentari a l'entrada