Possibilitat

Si el múscul de la identitat trontolla,

que es trenqui.

Busca els bocins

porta’ls al bar Introspecció

fes-ne sorra amb culs del got.

Barreja la sorra amb bourbon

fes invocacions amb fum

brinda pel trencaclosques dinamita.

Mira borrós els falciots com tornen.

Verí

ALGÚ

Algú va començar

fa molts de segles

a engolir el verí.

Després l’aturava

just a mitja gola.

L’agredolç nèctar

mai no ha cessat

de tenyir èpoques.

Daniel Busquets, El clímax

No dels vostres

No em faceu preguntes,
Ni retrets:
Jo no som un dels vostres. 

Àngel Terron, fragment del poema Gregori Perelman renuncia a la medalla Fields de matemàtiques (À mon seul désir)

Foto: detall de "Caixa de núvia" de Miralda (col·lecció MACBA)

L'estàtua

«Debiera haber en las plazas una estatua al escritor desconocido igual que tiene el soldado desconocido. Un monumento solemne y frágil, con una llama alimentada eternamente de miles de pseudónimos.» 

Javier Pérez Andújar, En compañía de Curtis Garland (pròleg al llibre Yo, Curtis Garland , autobiografia de Juan Gallardo Muñoz, il·lustrada per José Antonio Troya)

Primavera

Urara (ha llegado la primavera)

Aunque vaya al dentista la primavera es alegre

La primavera es alegre aunque sea dentista

Aunque florezca la primavera es alegre

La primavera es alegre aunque reverdezca

Aunque me suba a un autobús la primavera es alegre

La primavera es alegre aunque se me suba un autobús

Aunque reciba una carta la primavera es alegre

La primavera es alegre aunque reciba una carta

Aunque tenga hambre la primavera es alegre

La primavera es alegre aunque tenga calambre

Aunque baje la escalera la primavera es alegre

La primavera es alegre aunque baje la marea

Aunque esté sola la primavera es alegre

La primavera es alegre aunque tenga cola

Aunque se me escape mi enamorado la primavera es alegre

¡La primavera es alegre aunque no sea alegre!

Toskiko Hirata, a Poesía japonesa Contemporánea [versió de Kazunori Hamada]

Bocamoll

Em vaig quedar dues branques

d’aquell xiprer.

Això només ho sé jo

les branques

i el xiprer.

No podré guardar el secret.

Horitzons

«Veig l'art i la literatura com un possible eixamplament d'horitzons cap a la llibertat, com uns instruments de penetració al coneixement humà.» 

Joan Brossa, Vivàrium

En nom del pare?

ZERO

Per què sempre

en nom del Pare

i mai

en el de la Mare

que ens va parir?

Antonina Canyelles, La duna i la cascada

Orelles

“La oscuridad está llena de orejas. Ya que no ve, oye.”

Ramón Gómez de la Serna, Nuevas páginas de mi vida

Humor i imaginació

“La imaginació consola als homes del que no poden ser. L’humor els consola d’allò que són”

Winston Churchill

Foto: detall de l’obra The Nature of Visual Illusion (Juan Muñoz, 1994-1997, col·lecció MACBA)

Mastegar l'avorriment

Mastegar l’avorriment

fixar-se en els detalls

en un racó palpable

amagat de velocitats i rutines.

Avorrir-se com la neu

com un nen

fer castells amb caixes

matar formigues amb dit omnipotent.

Una mena de fantasia immutable

persistent com la taca a la pell

o la fascinació paraula.

Mastegar l’avorriment

repassar l’esquerda

mentre una cançó tossuda

s’allarga eterna pel cervell.

El 9 d’abril a l’Horiginal

El dimecres 9 d’abril tindré el plaer de dir els meus poemes acompanyats de fotografies dins del cicle de l’O.R.I.N.A.L. (Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries). Tothom hi és convidat.

Lloc: Horiginal (C. Ferlandina, 29, molt a prop del MACBA)

Dia: dimecres 9 d’abril

Hora: a les 20.30

El nostre temps és la memòria

«La primera veritat, i potser l’única, que podem afirmar conscientment sobre nosaltres mateixos és que existim perquè durem en el temps, i el nostre temps és la memòria, no és el pensament.

(...)

La memòria és l’últim fonament de l’escriptura perquè és també el fonament últim de la vida dels humans: de la pròpia en tant que pròpia, i també en tant que connectada amb la dels altres. Però no és un fonament sòlid, és infinitament dubtós i movedís, infinitament fràgil.»

Joan F. Mira, El tramvia groc

El lloc

«Como si fuese un hombre que intentara fijar su posición en el mundo. Si es que existía tal sitio. Si acaso era conocible.»

Cormac McCarthy, En la frontera [traducció de Luis Murillo Fort]

Vergonya

«Quin turment, sentir-te avergonyit de la teva Pàtria.

Quines mans indiferents i ineptes han governat  la seva vida, forassenyadament o per interès. Amb quines fisonomies arrogants, pèrfides i desencaixades es presenta al món. Quin beuratge corromput que li aboquen, en lloc d’un menjar sa i espiritual. En quina ruïna i misèria tan extremes ha hagut de viure el nostre poble, que no té forces per desempallegar-se’n.»

Aleksandr Soljenitsin, Vergonya [traducció de Francesc Permanyer Netto]

Anacronisme

Una casset descabdellada

a la vorera.

Un anacronisme concret

que el vent remena

entortolliga

com fems elàstics del record.

Hemorràgica

la cinta abraça el tronc

el peu gris de paperera

i fa manyocs.

Feia molts cendrers

que una serp de casset

no em saludava.

He fet de talp

de bon minaire

per tal que les escates

saltin en gratar la pell al túnel.

La provocació magnètica però

com un insult de nen

superdotat i cruel

ha fet per agafar-me del turmell.

L’he deixat enrere

confiat en la voracitat del monstre dels anys.

Demà passat

El diumenge dia 9 tindré el plaer de dir poemes del llibre Afamats conjuntament amb la seva autora, l’Ester Andorrà, tal i com ja vam fer a l’Exquisits, el Festival poètic d’estiu de Ripoll l’estiu passat.

Serà a les 13 hores a la llibreria Nollegiu del Poblenou (C. Amistat, 20).

Poesia a l’hora del vermut!

El poema segons Gimferrer

«Per mi el poema és una entitat sonora feta de ritmes i imatges que poden funcionar plàsticament, sonorament o totes dues coses.»

Pere Gimferrer, a l’entrevista de David Guzmán (El País / Quadern, 31.01.2014)

Metro

«En el principio fueron los olores. Yo tenía ocho años y desde el suburbio bonaerense donde vivíamos, mi abuela me llevaba de visita a casa de unos amigos.

Primero, un tren local, luego un tranvía y por fin, desde el centro de la ciudad, el subterráneo, que los porteños llamaban 'subte' casi como si le tuvieran miedo a la palabra completa y quisieran neutralizarla con un corte desacralizador.

Hoy sé que el trayecto en 'subte' no duraba más de veinte minutos, pero entonces lo vivía como un interminable viaje en el que todo era maravilloso desde el instante de bajar las escaleras y entrar en la penumbra de la estación, oler ese olor que solo tienen los metros y que es diferente en cada uno de ellos.

Mi abuela me llevaba de la mano (su traje negro, su sombrero de paja con un velo que le cubría la cara, su invariable ternura), y había esos minutos en el andén en que yo veía la hondura del túnel perdiéndose en la nada, las luces rojas y verdes.»

Julio Cortázar, Bajo nivel

Jugant de nou amb la Increíble Máquina Aforística

La devastación es soñolienta, pero su hoquedad es poética

Podeu jugar-hi a La increíble Máquina Aforística

El proper diumenge

El diumenge dia 9 tindré el plaer de dir poemes del llibre Afamats conjuntament amb la seva autora, l’Ester Andorrà, tal i com ja vam fer a l’Exquisits, el Festival poètic d’estiu de Ripoll l’estiu passat.

Serà a les 13 hores a la llibreria Nollegiu del Poblenou (C. Amistat, 20).

Poesia a l’hora del vermut!