«La primera veritat, i potser l’única, que podem afirmar
conscientment sobre nosaltres mateixos és que existim perquè durem en el temps,
i el nostre temps és la memòria, no és el pensament.
(...)
La memòria és l’últim fonament de l’escriptura perquè és
també el fonament últim de la vida dels humans: de la pròpia en tant que
pròpia, i també en tant que connectada amb la dels altres. Però no és un
fonament sòlid, és infinitament dubtós i movedís, infinitament fràgil.»
Joan F. Mira, El tramvia groc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada