Immune als martells
llesco el món
amb ganivets esmolats
als rails del metro.
Tinc aquesta dèria
de mirar-vos dins dels túnels
de depredar reflexos als vidres
de saber només amb un cop d’ull
les vides
les misèries que us aplanen.
Jo tinc el castell de certeses
abandonat de fa molt temps.
Res de principis.
Poca cosa.
Fer sang amb el crit
tronar mots Kalàixnikov.
I que ningú s’escapi
de saber
la misèria portàtil
que els segles escampen
inclements.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada