Dic després de tot sóc viu
però he d’assegurar-me
pregunta’m que he vist
la pell tombada d’un conill
que és la nit
un crit
la mar caient des del final de tot
que sóc jo dalt d’un bou
un nom de pedra
que ens tiràvem a tocar i fer mal
una espiral que hem portava al no-ser
i allí no m’he volgut conèixer mai
Eduard Carmona, Llibre dels errors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada