Soroll de claus al pany
visat de l’únic país real.
Quan el continent és illa i domicili
les lleis del pensament
eixamplen fronteres
amb lletres i paper
tentacles negres.
I torno al terrat de les lectures
del temps insuficient
del goig de ser a fora
amunt
al marge del carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada