«Conec vespres i nits i caps de setmana (consagrats al
no-res) de labor grisa i íntima, en què un autor, enfrontant-se, potser, a
l’impossible absolut, treballa pacientment per arrencar-se d’ell mateix, com si
fos la pell, la brutícia o la més noble de les vísceres, aquelles ratlles
absurdes i harmòniques alhora, que ningú no llegirà mai de la vida. Conec,
repeteixo, la fe o la tossuderia –que són una mateixa cosa- de molts poetes.»
Màrius Sampere,
citat per Jaume Subirana a Invocació del
mitjancer (pròleg de Si no fos en
secret. Antologia poètica de Màrius Sampere a cura de D. Sam Abrams i Jaume
Subirana)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada