Condemnats a les deixalles
les sabates s’omplen de pols universal.
Arrosseguem l’accent excèntric
ignorat
conscients de perdre sempre alguna cosa.
L’horitzó té l’edat d’un planeta arraconat
adormit
com una pilota de borra
sota el bressol d’un gegant.
Així respirem:
amb l’ofec nu
de quan no hi ha mare
i tota l’alegria dels falciots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada