L'experiència

¿La experiencia es un regalo que llega demasiado tarde?

«La experiencia también es vejez, por eso llega tarde. Cuando aprendes que no debes hacer algo es cuando ya lo has hecho y te ha salido mal.»

Ana María Matute, a l’entrevista de Lídia Penelo (Público, 25.11.2010)

Curiositat d'occident

«Por tanto, no hay duda de que el intelectual debe ser siempre independiente, no puede adular ni a las masas ni a los poderosos; otra cosa es que sea, como mínimo, curioso que en Occidente los más críticos con el Estado sean profesores universitarios que están pagados por el Estado. Esto es un hecho tan cómico como el que los artistas se disfracen de antisistema pero luego expongan en el MACBA.»

Ignacio Vidal-Folch, a l’entrevista d’Anna Maria Iglesias (Revista de Letras, 17.12.2014)

Seca obsessió

La ràdio escup paraules al coixí

jo busco la son

que em durà

suposo

a un nou demà,

a carrers i amunts soterrats,

al cel que es replica

amb nous pinzells de vent,

a la torta agonia del deure,

a la nosa impàvida,

al desig

a la seca obsessió de dir.

Tiba

Em tiba la pell

si aboco massa ànima

al cos que em limita.

Míriam Cano, Ancoratge

Un problema cultural

«No sé si fue Gabriel Zaid quien observó que el gran problema cultural de nuestro tiempo no lo provoca la gente que no sabe leer ni escribir, sino la que no quiere leer y no para de escribir. Puede que tenga razón.»

Javier Cercas, a l’article La barbarie de la literalidad (El País Semanal, 29.6.2016)

Les opinions dels catalans

«Els catalans som donats a tenir una opinió rodona sobre qualsevol aspecte del país. Toqui de prop el tema de les nostres competències o no. I sovint, com més lluny de la pròpia aptitud sigui el debat, més opinió hi vessarem. Potser per això ens costa tant tenir-ne un, de país. Ens involucrem. No deixem que els professionals facin cadascun el seu paper. Els flequers redacten constitucions. Les peixateres n’estripen. I els tapers de Palafrugell les van desobeir totes.»

Adrià Pujol Cruells, Guia sentimental de l’Empordanet

Internet i democràcia

«La democracia de Internet es un ágora donde todos hablan y nadie escucha.»

Luciana Castellina, a l’entrevista d’Albert Lladó (Revista de Letras, 5.7.2016)

Eivissa 1982

Es tractava del doll de mar

a la boca.

De la sal del temps.

Jugaves a ofegar-te

a morir llepat per l’aigua.

Els peixos fugien

i podies agafar tallarines amb la mà.

Un avorriment sagrat

similar a la grava.

Poema és

Sucesión de sonidos elocuentes movidos a resplandor, poema

es esto y esto y esto

Y esto que llega a mi en calidad de inocencia hoy,

que existe porque existo y porque el mundo existe

y porque los tres podemos dejar correctamente de existir.

Juan Larrea, a la revista Favorables París Poema (núm. 1, juliol 1926, fundada pel propi Juan Larrea i César Vallejo)

Llei seca

«Por lo visto, Pechmann hacía treinta años que no probaba nada de alcohol y había pasado a humanizarse y a comportarse como una persona muy razonable. Pero, según solía comentar el propio Pechmann, abandonar las tinieblas etílicas y querer darse de alta en la raza humana le había llevado a descubrir que no había tal raza humana.»

Enrique Vila-Matas, Aire de Dylan

Engrunes

Sóc capaç de veure móns
en cada nova paraula:
les engrunes són turons
en l'horitzó de la taula.

Josep Pedrals, del seu blog

Inspiració

«Una frase tòpica: “Inspiració, sí; però que t’agafi treballant.” Jo crec que la inspiració són els elements de la pròpia experiència que actuen ja fora del teu control. Una experiència en dos sentits: vital i cultural, o moral i literària.»

Feliu Formosa, A contratemps. Diaris.

Noses

Conductes freqüents

canonades i costums

van per dins.

Et sorprens en descobrir

un gest odiat en el teu cos

un dir que no diries

lligat a la sang.

Noses.

Cal fer paciència.

Cal un glop de pedra seca

per tirar avall tot el grumoll.

Parets

FACUNDIÓS

Sortit de mare el riu, les parets,

en ser de fang, es desfan.

Sense haver-se desbordat el riu,

les parets continuen essent de fang.

El pitjor d’això és que les parets

no són pas de fang,

perquè ni tant sols hi ha parets, ni riu,

ni, doncs, desbordament.

La inundació és mental.

Ara: com que no hi ha cap ment

que pensi en cap inundació,

aquesta tampoc no s’esdevé.

Carles Hac Mor, No ben bé

Onzena exhumació poètica: Tristan Tzara

La podeu llegir aquí

Pàtria

«La pàtria són les caminades que es poden fer a peu entorn el teu poble.»

Jules Renard, Els burgesos són sempre els altres. Del Diari de Jules Renard (1887-1910) [Selecció i traducció d’Antoni Clapés]

Desig sexual

«El desig sexual tan sols és un recurs per allargar l‘hora d’anar a criar malves.»

Adrià Pujol Cruells, Picadura de Barcelona

La lluna

La lluna

la puta

dels homes consol

jo sóc qui la mira

ajagut tot gandula

al terral del silenci.

Hi veig la llet

l’agror dels ocells adormits

la lenta crepitació d’avions

al cel vermell de fanals

il·luminats d’inèrcia.

Amb ulls roents de mandra

mossego els núvols

que dibuixen espigons.

Si caigués l’onada

s’apagaria el cigarret,

em deixaria amarar.

Ho escriuria.

Sol a casa

SOL A CASA

No hi ha ningú. La primavera dóna

pas a l’enyor des del seu cor d’insectes.

Com una simetria de les fulles

gronxades pel ponent cau el destí.

Haurem escrit, a força de no ser

feliços, versions voluptuoses

d’aquesta identitat que en deim els dies.

L’extracte és una rara lucidesa.

Perquè el voler, l’orgull, les pedres fòssils

i qualsevol amor no fan la ruta

del caos. Quan tot anunciï el vespre,

com un nard, com el nostre atreviment

més bíblic, veurem el sol en la dalla.

Antoni Vidal, Bandera blanca

A l'antiga

«Ha estat educada a l’antiga, amb la llàstima com a virtut i amb la penitència, quasi, com a recompensa.»

Sebastià Portell, El dia que va morir David Bowie

Epifania apàtrida

«Y cuando vienen en masa recriminando mi epifanía apátrida les digo que si me quedo aquí es porque leo, que yo no soy de aquí: me tiñe una mudanza.»

Willy McKey, Paisajeno

Sinònims

«No hi ha sinònims: només hi ha els mots necessaris, i el bon escriptor sap quins son.»

Jules Renard, Els burgesos són sempre els altres. Del Diari de Jules Renard (1887-1910) [Selecció i traducció d’Antoni Clapés]