La lluna
la puta
dels homes consol
jo sóc qui la mira
ajagut tot gandula
al terral del silenci.
Hi veig la llet
l’agror dels ocells adormits
la lenta crepitació d’avions
al cel vermell de fanals
il·luminats d’inèrcia.
Amb ulls roents de mandra
mossego els núvols
que dibuixen espigons.
Si caigués l’onada
s’apagaria el cigarret,
em deixaria amarar.
Ho escriuria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada