La lluna partia en dos la nit
entrava vent de mar
tot era humitat salada a les gandules.
En l’angúnia màxima de la xafogor
el terrat em va lliurar la biografia.
Vaig escriure amb suor
tot el que després escriuria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada