Un dia te n’aniràs
i no sabré què fer-ne
de la pena.
Baixaràs
fins més enllà de les paraules,
fins més avall dels secrets
de nena esporuguida,
fins més ençà de la sang
que mor al rompent
com un cop de mar massa cansat.
Te n’aniràs i jo
naixeré a poc a poc
a la riba dels vius
per començar de nou
com si la vida fos
dolorosament
només meva.
Odile Arqué, La vida en punt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada