PLOMES
La por que ara ofega els ocells
l’has disfressat amb la humitat dels somnis,
allunyada amenaça
d’un obscenari
real i incert.
D’obrir la nit
el pànic et faria caure a plom.
L’apropament
t’esclataria a l’epicentre de la veu
fent-la vinagre.
Marc Romera, Neu negra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada