Aquesta nit té
massa carretera
que no faig
servir.
Massa benzinera
abandonada.
Els solars fan
niu.
Hi ha aquella
llum de polígon.
Fanals bornis.
Tristos
com la pols de
ciment
aquell vespre al
baixador de Vallcarca.
Trens assedegats
de túnel
ombres predadores
el mar brillant
de petroli
on la lluna
escopia el gris.
Allà on regalimen
els fills i el
gos que no tindré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada