All Brow
–
Què seria de l’home sense les bèsties?
–
Si, en un moment, se n’anessin de la terra
totes
les bèsties de la terra,
l’home
cauria en una gran depressió...
–
Recordo el dia en què ell ho digué
però
recordant-ho. Semblava
que
feia la cita d’un gran autor...
No
existia res que el tragués
tant
del clot i que l’encengués tant
com
el fet de sentir anomenar
les
bèsties com a éssers inferiors. L’enutjava
sentir
parlar de bestialitat
en
fets i accions que atenyen la persona,
sobretot
persones que tenien la pegada
contundent,
com els cops del campió de boxa
All
Brow. Quan en parlava
el
seu comentari sovint era
que
en la literatura i en la boxa
s’empra
el mateix llenguatge: l’estil.
N’All
Brow es veia en claror amb abril
que
el caràcter de l’art era la mentida,
una
raça d’amor mesclat amb l’horror
perquè
ser boxejador, negre i homoeròtic,
és
una situació en la qual
el
pitjor que hom pot fer és penedir-se...
Això
més o menys devia brunzir
dins
el cap i els sentiments d’All Brow,
quan
Jean Cocteau s’enamorà apassionadament
d’ell
i sense aturall va fer passes
fins
que aconseguí que Cocó Xanel
els
arreglés una cita a l’Hotel de Castilla,
on
Cocteau no aconseguí res perquè n’All
era
un dandy, enviava les camises
a
planxar a Londres, li agradava
col·leccionar
cavalls pura sang,
però
volia que l’amor fos amb la bèstia
d’un
garrit jovenet de barriada.
Si
hagués quedat sense les bèsties, n’All Brown
també
haguera caigut en una gran depressió
molt,
molt, molt semblant a la cultura....
Blai Bonet, Nova York
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada