«Penso que la revolució,
tan necessària i estimada, hauria de ser tan
tranquil·la com es pogués, i també permanent, perquè els pobles, quan
fan néixer les seves societats, tendeixen a ser oberts i lliures i, després,
lentament, preval la por. Un dia les muntanyes s’hauran convertit en éssers
vius i tota aquesta història de les llengües, les fronteres, les races i les
religions serà tan carquinyolesca com quan els paleontòlegs ens expliquen que
els neandertals eren caníbals. Mentrestant, però, visca la Terra!»
Joan Vinuesa i Baliu, Hem
d’anar a l’Índia (records d’un viatge freak)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada