Plàtans escapçats per la poda.
Sol d’hivern a tot arreu.
El vent fa ballar fullaraca.
Ressegueixo cotxes aparcats.
Ningú.
Els carrers s’obren deserts a la mirada
m’ofereixen perspectives renovades
cantonades i passatges i racons.
Parlo a aquest ciment
als edificis
a la meva arrel
nua de boscos i muntanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada