Beirut
Si
hem de morir que sigui aquí,
entre
els vermells i les olors,
lluny
de la lírica,
amb
els genolls regalimant
pel
terra brut, els cops al mur,
el
Daily Express,
les
envestides.
Si
hem de morir aquí,
en
aquest búnquer xuclador,
devorant
ànsia
a
cos obert, dansa macabra
de
la vida que ens fa nosa,
i
se’ns en fot el bombardeig,
la
sang al mar, la puta sida.
Si
hem de morir que sigui aquí:
ja
pot plorar, la poesia.
David Caño, Un cos preciós per destruir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada