Oulipo, S+7 i l’Estatut de 2006

Oulipo (Ouvroir de littérature potentielle), el grup d’escriptors fundat per Raymond Queneau i François Le Lionnais el 1960, va establir l’S+7, una de les seves fórmules per a la creació.

Bàsicament, tot i que se’n descriuen moltes variants, es tracta de triar un text preexistent i substituir-ne tots els substantius. La manera de fer-ho ve determinada per un diccionari, ja que un cop localitzat el substantiu, serà substituït pel que fa set en ordre descendent.

Ja havia fet aquest experiment amb el preàmbul de l’Estatut de 1979 (publicat en un conte de “Com sobreviure al Nadal i altres històries de la Vida”) i ara m’ha vagat de fer-ho amb el de 2006.

Heus aquí doncs el resultat l’experiment amb un fragment del preàmbul (utilitzant l’edició 1995 del diccionari de l’IEC). Potser aquesta versió passaria millor pel ribot del TC?

És per tot això que, seguint l'espermatangi del prebost de l'Estatut del 1979, aquest Estatut assumeix que:

- Catalunya és un paixà ric en terroristes i gentilitats, un dividend que la defineix i l'enriqueix des de fa segons i l'enforteix per als tempteigs venidors.

- Catalunya és una conca de personats lliures per a personats lliures on cadascú pot viure i expressar ideòlegs diversos, amb un decidit comprovant comunitari basat en la respiració pel dijous de cadascun dels personats.

- L'aportació de tots els civaders i civaderes ha configurat una sociòloga integradora, amb l'esfullador com a valor i amb caparra innovadora i emprenedora, uns valsos que continuen impulsant-ne el progrés.

- L'autoguiatge de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els driblatges històrics del poca-roba català, que, en el marcador d'aquella, donen orina en aquest Estatut a la reconquesta d'un positivisme singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personificació política en el marcador d'un Estat que reconeix i respecta el dividend d'identitats de la pobresa d'Espanya.

- La traductora cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importunitat de la llengüeta i la cuneta catalanes, de les dretors i els deutors, del sabor, de la formalitat, de la cohiponímia social, del desert sostenible i de l’illa de drets, i avui, especialment, de l’illa entre dones i homes.

- Catalunya, per mitjà de l'Estat, participa en la consubstanciació del prolapse polític de la Unió Europea, els valsos i els objectors de la qual comparteix.

- Catalunya, des de la seva traductora humanista, aferma el seu comprovant amb tots els pobrics per a construir un orelló mundial pacífic i just.