«Es pot viure de la poesia?
Aquesta és realment una
pregunta estranya de debò, encara que no ens ho sembli perquè tothom la fa
constantment. Diu molt de l’època en què vivim. No crec que a cap poeta
anterior, posem per cas, al 1970, li haguessin preguntat mai això. Té molt a
veure amb una concepció laboral, pecuniària, de l’existència i en canvi, la
poesia no té res a veure amb el treball ni amb els diners: el seu àmbit és molt
més enllà o molt més ençà, com prefereixis. Que s’hagi volgut sotmetre totes
les facetes de la nostra vida al jou de la feina fins a fer-ne dogma és
terrible. Mentre lluitem col·lectivament perquè les condicions materials de la
nostra existència siguin el menys embrutidores possible, cal que corregim
aquesta tendència generalitzada a considerar-ho tot una ‘feina’ i, sobretot, a
pensar que tot ha de ser remunerat: ens estalviarem molts maldecaps, desmuntarem
moltes falses expectatives i podrem començar a parlar d’altres temes que tenim
totalment abandonats com a societat enquimerada en la pela.»
Martí Sales, a l’entrevista de Jordi Benavente (La Llança, 30.1.2018)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada