Avui poeta resident a La Inexplicable

El dijous, 28 de febrer a les 18h en Joan Vigó torna a La inexplicable com a poeta resident.

Durant una hora, de 18h a 19h, en Vigó es passejarà per la llibreria, prendrà notes, potser escriurà un nou poema o algun fragment de la seva propera novel·la. Conversarà amb tothom qui s’apropi i vulgui preguntar-li per la seva poesia o saber més d’en Russell, el protagonista de la seva primera novel·la, Haiku a Brooklyn, que acaba d’editar a la col·lecció Cicuta de Labreu Edicions.

A més si compreu algun dels seus llibres podreu ser l’única persona assistent a un ‘recital d’aprop’.

Si voleu conèixer una mica més al nostre Poeta Resident tafanegeu el seu blog, Mafia mental,  Per a tots els gustos: poesia, narrativa, exhumacions poètiques i fins i tot ha escrit i interpretat un curtmetratge: Ponerse al día

Demà poeta resident a La Inexplicable

El dijous, 28 de febrer a les 18h en Joan Vigó torna a La inexplicable com a poeta resident.

Durant una hora, de 18h a 19h, en Vigó es passejarà per la llibreria, prendrà notes, potser escriurà un nou poema o algun fragment de la seva propera novel·la. Conversarà amb tothom qui s’apropi i vulgui preguntar-li per la seva poesia o saber més d’en Russell, el protagonista de la seva primera novel·la, Haiku a Brooklyn, que acaba d’editar a la col·lecció Cicuta de Labreu Edicions.

A més si compreu algun dels seus llibres podreu ser l’única persona assistent a un ‘recital d’aprop’.

Si voleu conèixer una mica més al nostre Poeta Resident tafanegeu el seu blog, Mafia mental,  Per a tots els gustos: poesia, narrativa, exhumacions poètiques i fins i tot ha escrit i interpretat un curtmetratge: Ponerse al día

Avui MOST DE MOTS a la Laie CCCB

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Avui club de lectura de HAIKU A BROOKLYN a La Calders

19.30 h.

llibreria LA CALDERS

(Passatge de Pere Calders, 9, Sant Antoni, Barcelona)

Club de lectura de la novel·la HAIKU A BROOKLYN

Conduït per Ramona Pérez

Demà recital a Arenys de Mar - Generació (H)Original

DEMÀ 23 DE FEBRER

a les 19 hores
en el marc de l'exposició
GENERACIÓ (H)ORIGINAL

Presentació del llibre GENERACIÓ(H)ORIGINAL

a càrrec dels autors del projecte 

Marta Huertas i Dídac Rocher 

i de l’editora Ester Andorrà de LaBreu Edicions

Recital poètic a càrrec de Jordi Vintró i Joan Vigó

Centre Cultural Calisay

Riera pere Fita, 31

Arenys de Mar

El punt de vista administratiu

«No es difícil cambiar el nombre de pila, bueno, no quiero decir desde un punto de vista administrativo, casi nada es posible desde ese punto de vista, el objetivo de la administración es reducir al máximo tus posibilidades de vida, cuando no consigue pura y simplemente destruirla, desde el punto de vista administrativo un buen administrado es un administrado muerto»

Michel Houellebecq, Serotonina [traducció de Jaime Zulaika]

Botifarró antropocèntric

«El mito es una forma estereotipada de ver lo real, indudablemente. Lo que ocurre es que tiene una acepción noble cuando se relaciona con la poesía. Dice Lichtenberg que para que exista fuego tiene que haber un espacio, tiene que haber un vacío; sin espacio no hay fuego. El mito surge porque la ignorancia crea un espacio que se rellena con lo que se necesita, con lo que se quiere o con lo que sencillamente más a mano está. Entonces, los mitos son una especie de morcilla antropocéntrica, un relleno.»

Bernardo Atxaga, a l’entrevista d’Íñigo Domínguez (JotDown Magazine, gener 2019)

Allò que falta

«El poeta también existe en lo que le falta.»

Tomás Sánchez Santiago, Cómo parar setenta pájaros (Antología poética)

HAIKU A BROOKLYN a Letras en Vena

Aquí podeu llegir la ressenya de HAIUKU A BROOKLYN

que ha fet Rubén Olivares 

per a la revistra literària Letras en Vena

Demà HAIKU A BROOKLYN a La Siglantana de La Bisbal

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Massa curta

«La vida es demasiado corta para entrar en todas las batallas.»

Anish Kapoor, a l’entrevista de Virginia Collera (El País Semanal, 14.8.2018)

Totèmic

«En cualquier caso, para mí los libros son un bien sin mezcla de mal alguno. En mi opinión, una pared, una habitación llena de buenos libros, es algo totémico. Estoy convencido de que los libros son algo tan bueno que muchas veces no hace falta ni leerlos. Basta tenerlos cerca para poder sentir su protección.»

Abelardo Linares, a l’entrevista de Fran G. Matute (Jot Down Magazine, març 2018)

Grandesa

«A veces uno no necesita El Partenón, ni otra gran estructura, cuando un edificio humilde o una cabina de teléfono exhibe su grandeza en la forma de expresar un significado.»

Joel Mereyowitz, a l’article de Gloria Crespo Maclennan (Babelia, El País, 12.10.2018)

Haiku a Brooklyn a l'ARA Balears

El passat dia 25 de gener Ramona Pérez 

publica una ressenya de Haiku a Brooklyn

la podeu llegir aquí

Sense por

QUI NO TÉ POR

Qui no té por i estima a la vegada

la mar i el vent, es va fent gran així:

nedant sempre en perill damunt la cresta de l’onada.

Només d’un llamp en closa nit podrà morir.

Joan Vinyoli, A hores petites

Societat mesquina

«Nosaltres vam dir prou i cadascú ho va fer com va poder. Només per això ja valia la pena d’haver vingut a la vida en un planeta tan bonic, però en una societat tan mesquina.»

Joan Vinuesa i Baliu, Hem d’anar a l’Índia (records d’un viatge freak)

Desert

«Aquell desert, aquell desert després del desert, era la soledat. Jo hi venia caminant des de sempre, sobre la seva arena repetida.»

Josep Palàcios, alfAbet (a La imatge, vol. I)

Exili i reconciliació

«El poeta (i entenent que tothom pot ser poeta, que al poeta veritable no li calen llorers) és el que escriu, el que se’n sent i el que diu que n’és; no pertany a una categoria de persones humanes extraordinàries. Per a mi, el poeta està en desacord amb aquest món real i hi sent un desacord filosòfic i metafísic. I aquest malestar, es transforma en escriptura. Per tant, la poesia ens exilia del món i alhora ens reconcilia amb nosaltres.»

Antoni Clapés, a l’entrevista de Laura Basagaña (Llavor Cultural, gener de 2018)

Déu i la galeta

L’home va fer gos al llop.

Després l’amor a déu
va ser l’amor d’un gos
a la galeta.

Gala

Dura com un minúscul còdol marí,

sensata com una dona que estima i és estimada,

apassionada com una amant abandonada,

tendra com la mare d’un fill en perill,

dolça com un nen malalt,

silenciosa com el cor d’un bosc infinit,

enamorada com un jove animal cec,

freda com una fruita a l’ombra,

forta com els braços oberts d’un roure mil·lenari,

protectora com una gruta humida,

innocent com l’ou que s’acaba d’obrir,

pura com un home que rep l’extremunció,

hàbil com la trompa d’una abella vampiressa de les flors,

àgil com la cursa d’una arrel per un terra rocallós,

bona com l’aigua fresca d’una font un dia de molta calor.

Gala Dalí, La vida secreta. Diari inèdit [traducció d’Estrella de Diego]

Avui HAIKU A BROOKLYN a la llibreria Obaga

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Demà a l'Obaga HAIKU A BROOKLYN

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Mistificació

«(…) la literatura es válida por su poder de mistificación, tiene en la mistificación su verdad; conque una falsificación, en cuanto mistificación de una mistificación, equivale a una verdad a la segunda potencia.»

Italo Calvino, Si una noche de invierno un viajero [traducció d’Esther Benítez]

32ena Exhumació poètica: Carson McCullers

La podeu llegir aquí

Demà recital a La Impossible

dissabte 26 de gener

18.30 h.

LLIBRERIA LA IMPOSSIBLE

C. Provença, 232 de Barcelona

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

De puta

Fer de puta

Sara ha fet divuit anys i ja en fa tres

que treballa de puta. Fer de puta

no és pas, per Sara, una feina indigna.

De fet a Sara li va bé de fer

de puta. Tot i que en el fons, potser,

allò que realment complau a Sara

és el fet de poder dir que treballa

de puta. Perquè Sara sap molt bé

com ens escandalitza de sentir

que el que li agrada més és fer de puta.

I és per això que, sempre que pot, Sara

explica com li és grat de treballar

de puta. I tanmateix ens tranquil·litza

prou que a Sara li plagui fer de puta.

Carles M. Sanuy, Les ciutats i els homes

Avui a Rubí club de lectura a L'Ombra

Déu avorrit

«Ara ja puc dir que la por era la rialla d’un déu avorrit; o bé les passes de l’infant que no s’hi veu, entre els armaris arraconats. Ara ja puc dir que la por ens la van fer menjar amb cullera d’altres boques. Ara, per tant, ja sé que no cal defensar-nos de l’inexistent. Perquè, què existeix que no sigui la por de no saber de qui i de què?»

Màrius Sampere, Àlien i la terra Promesa

Hangars

Plora tu que pots
que jo tinc pedres
i hangars farcits
de caixes negres.

Plora tu que pots
jo tinc tronada seca
i quan l’erm m’aclapara
és teva l’aigua dels meus ulls
evaporada.

Foto: Double Bind, Juan Muñoz

Pavelló del crit

/el mundo dispara con su dolor inalterable
soy el fantasma que huye de sí mismo
el espejo roto donde reside mi rostro/

/yo te amo cuando amanece
y mientras el sol quema mi cuerpo
necesito tu respiración a mi lado
necesito tu verdad cerca de mí/

/soy la enajenada del pabellón del grito
donde no quiero que acaben nuestros nombres/

La Princesa Inca, del seu blog

Tubercles

Quan un fet passat és reviscut amb tanta força no en podem dir record, hauríem de parlar de presa de consciència dels tubercles que ens sostenen.

Martí Sales, Huckleberry Finn

Escriptors que escriuen

«Lo que pasa es que hay muchas personas que, cuando dicen en su juventud "yo quiero ser escritor", en realidad lo que quieren es funcionar socialmente como escritores, eso es lo que les gusta. Tener el carné como para poder opinar, ir a congresos, tener una figura social profesional. Y encuentran que el problema que plantea eso es que tienen que escribir, cosa que no les gusta. Entonces escriben un libro cada diez años, con un gran esfuerzo, o recopilan artículos de manera que mantienen en vigencia su carné de escritor. Por eso muchas veces he dicho, cuando me preguntan por esto, que no me gustan los escritores que no escriben. Porque veo que hay escritores que funcionan como escritores y que en realidad no son escritores de vocación. Y en mi caso, que he publicado tantos libros, pequeñitos pero tantos, hay como un rechazo contra mí por ser muy prolífico. Un amigo me decía, cuando le dije que venía a México a participar en cosas públicas: "Llevá un revólver, y cuando empieces a hablar, ponelo sobre la mesa y decí: la primera vez que se pronuncie la palabra prolífico , me pego un tiro. Así los vas a tener controlados". Porque prolífico ahora se ha vuelto un término despectivo. Si es prolífico, no puede ser bueno. Pero eso viene justamente de todos esos escritores que no escriben y que se defienden así. ¿Qué otra cosa puede hacer un escritor que escribir? Es decir, si lo que escribe se publica, es porque hay algún interés en publicarlo, algún editor interesado, algún lector interesado en leerlo. Así que no veo el motivo para despreciar lo prolífico.»

César Aira, a l’entrevista de Pablo Duarte (Letras Libres, 30.11.2009)

Avui recital a la Taverna Pervers

TAVERNA PERVERS

C. Hercegovina, 24 de Barcelona

avui a les 19.00

Tindré el plaer de recitar amb la poeta 

Maria Antònia Massanet

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Demà recital a la Taverna Pervers

TAVERNA PERVERS

C. Hercegovina, 24 de Barcelona

dimarts 15 de gener a les 19.00

Tindré el plaer de recitar amb la poeta 

Maria Antònia Massanet

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Asfalt

Sobre el mateix asfalt caminaré,

El mateix que sosté cases i pisos

I oficines. Estovalles d’hule

Que suporten tanta vaixella urbana.

Si les estiro, quin estrall en caure.

Com una taula parada, de sobte.

Miques de ciutat a terra, de sobte.

Anna Pantinat, Construcció de la nit

Del braç

AMISTAT DEL BRAÇ

El metro anava ple. Jo m'agafava
al barrot niquelat vora la porta.
Tenia el braç tibat, i tolerava
aquell pes tebi, persistent, a l'avantbraç.
Quedàvem poca gent quan vaig girar-me.
Era molt jove. Lletja i pobra, descarnada,
com una prima cabra mogrebina
que premia amb el front, tancant els ulls,
abalançada per tota carència,
un braç encara de ningú, lliure i promiscu,
i no veia que ja algú es reprenia
i s'isolava al seu davant. Jo, massa jove
també, no havia après a reconèixer-me
en l'acceptació més que en la tria.
Vaig abandonar el braç, que no fos meu,
i no els vaig mirar més, anguniat
fins a l'estació, i el súbit trenc
d'una corda del cello, la més baixa.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies

Resignació

«Tal vez se trate de una resignación: resignarse a ser escritor y seguir escribiendo.»

César Aira, citat per Enrique Vila-Matas a Fracasa otra vez (al recull de textos Impón tu suerte)

Moltes Cartes

QUAN SERÉ MORT

Quan seré mort escriu-me  moltes cartes

que tornaré a ser viu durant el temps

que me les portarà el carter a casa.

Josep Lluís Aguiló, Banderes dins la mar

Somier

L’home va fer els déus.
Canvià el pànic a l’horitzó
per una por plena de portes.

Tant és el talaiot
la creu
les puntes que tingui una estrella
dibuixar a la sorra amb una branca
o un somier rovellat que fa de tanca.

Ulls

«Aquests ulls que us miren a través d’aquest poema són els meus, ja que visc com una paraula més entre les ratlles oloroses de la vida escrita.»

Josep-Ramon Bach, Alteritats

Flâneur

«El flâneur es parte de la multitud pero se distancia de ella; disfruta del espectáculo de la ciudad y es crítico con él; observa lo que sucede a su alrededor pero también vuelca su mirada sobre sí mismo; acepta y al mismo tiempo se rebela ante el hecho de que su subjetividad está constituida por una vida urbana con la que tiene una relación compleja.»

Patricio Pron, a l’article Si tienes el tiempo suficiente (Babelia, El País, 10.8.2018)

Familiaritat

«Tota familiaritat és una forma del desconeixement.»

Adrià Pujol, La carpeta és blava

Quants dius que en fas avui?