20 de juliol 2017

Marques


«Et marquen tant les lectures que recordes com les que has oblidat.»


Zoraida Burgos, a l’entrevista d’Anna Zaera

19 de juliol 2017

La felicitat i el ca


«Cal tal volta parlar d’Horaci i la vida senzilla. Sols hi ha petits moments de gaubança. Al meu ca, per exemple, el que li agrada és passejar, i que un cop arribats a casa abans d’accedir al jardí li aporti el petit òbol d’una galeta de marca i contingut precís; si és així, la mossega amb delicadesa masculina i se’n va al clos tot content i em mira agraït. En aquell moment el gos és feliç: i jo també.»

Àngel Terron, fragment de Els noms del cervell


18 de juliol 2017

El lector ideal


«Lector ideal? Suposo que el lector ideal és el que es va fecundant a partir de les lectures que et commocionen més. El lector ideal és allà a on voldries arribar, sempre està exigint i és impossible arribar-hi, de vegades cal deixar-lo de banda.»

Ramon Boixeda, a l’entrevista de Jaume C. Pons Alorda a Núvol (2.07.2015)


17 de juliol 2017

Miralls


Dels homes de mar
prenc la resignació de la tempesta
i el feliç moment crepuscular.
Dels de terra endins
l’enyor del mar a la mirada.

Després vénen els dies
la successió d’atzars. Miralls
on cada dia hi ha l’home
que m’ha tocat viure.




14 de juliol 2017

Filferros


LA LLUNA entre filferros, clara.
Filferros.
El filferro de la llum,
el filferro del telèfon...
Una estrella sobre un fanal,
sembla que reposi, immòbil, lenta.
Quotidiana virtut de baixar els fems al carrer,
de vespre.

Andreu Vidal, Xicraini, nit de portes cremades


13 de juliol 2017

La creativitat


«Porque, contrariamente a lo que piensan algunos frustrados que odian la creatividad, para llevar a cabo retos de la imaginación no es necesario ser humilde. La creatividad es la inteligencia divirtiéndose.»

Enrique Vila-Matas, Mac y su contratiempo

12 de juliol 2017

Repeticions


4
(Interpretación del pesimista)

Nada es lo mismo, nada
permanece.
            Menos
la Historia y la morcilla de mi tierra:

se hacen las dos con sangre, se repiten.

Ángel González, Muestra, corregida y aumentada, de algunos procedimientos narrativos y de las actitudes sentimentales que habitualmente comportan


11 de juliol 2017

Literatura expandida


«La literatura siempre ha trascendido los límites. A mí, como escritor, me interesa una tradición de la literatura contemporánea que ha estado siempre dialogando con otros lenguajes, como el arte, como la música, como el cómic, como la televisión, como el cine… y, por tanto, me siento muy cerca de escritores como Federico García Lorca, que pensaba sus poemas en relación con sus dibujos, que era un performer, que era un pianista, que era un dramaturgo. Me interesa mucho también la figura de Julio Cortázar, porque Cortázar se abrió a todos los lenguajes, escribió guion de cómic, escribió libros con pintores, escribió libros collage, como La vuelta al día en ochenta mundos o Último round, y de los actuales pues Mario Bellatin, Cristina Rivera Garza, Michel Houellebecq, etc. La literatura expandida es una perspectiva más que un género o un lenguaje, es casi una posición vital. O bien crees que la literatura tiene que ser literaria o bien crees que la literatura tiene que abrirse a todos los lenguajes y a todo lo que es humano. En mi vida, como escritor y como lector no hay fronteras, yo puedo por la mañana leer novela, por la tarde leer ensayo, por la noche leer poesía y en paralelo haber visto dos capítulos de dos series, haber leído un cómic y haber ido al MACBA. De modo que, si en mi vida no hay límites entre lenguajes y géneros, ¿por qué tendría que haberlos en mis libros?»


Jorge Carrión, a l’entrevista d’Ángel L. Fernández Recuero (Jot Down Magazine, març 2017)

Foto: Taller de Ferran Garcia

10 de juliol 2017

Èxtasi


Ullo l’extrem
albiro l’excèntric
avui fa gana d’absolut.

Als terrats la roba estesa
fa soroll de bufetada.

Remolins a la vorera
papers, fulles i plàstics
edifiquen laberints.

El mar em duu l’aroma
de sal a ran d’antenes.

Mastego llum i vent.
Empasso l’èxtasi del blau.



07 de juliol 2017

El dau del pensament


EROSIÓ

I

Amb els peus atrapats per mars de sorra
sé que el desert és el meu monument.
Rebré la llum dels astres més llunyans.
Tot moviment del món m’afectarà.

II

Un vent m’ha canviat lletres de la mirada
ha llimat les parets del dau del pensament,
una a una ha esborrat totes les meves cares,
ha dessagnat arestes, ha plantat teranyines.

III

Esfinx, dona’m repòs sota les teves urpes,
un habitacle ombriu per defensar unes mans
que sé que són les meves.

Eduard Sanahuja, Sang barata


06 de juliol 2017

Silenci de poeta


El silenci del poeta conté totes les paraules.

Antoni Clapés, Sobre poesia i sobre la meva poesia (Els Marges, num. 76, 2005)


05 de juliol 2017

Picar pedra


«Ah, sí, el bloqueo existe, sin duda. La seca, lo llamaba Donoso, porque se te seca la cabeza. Pero a veces no es un verdadero bloqueo, sino miedo, exigencia excesiva. No hay manera de escribir sin dudas: siempre se duda horriblemente. Se escribe a pesar de las dudas. Y el completo goce tampoco es tal.... A menudo escribir es como picar piedra.»

Rosa Montero, a l’article 10 claves para escribir bien, según Rosa Montero (EL PAÍS 29/11/2010 cibertaller d’escriptura a la Feria del Libro de Guadalajara)


04 de juliol 2017

L'escorça


«A mesura que ens fem adults i que la vida ens treballa les durícies a uns quants, les escates a uns altres i a segons qui l’escorça, el nostre guia –el de cadascú– ens va deixant de la mà de Déu, no per desídia ni matusseria, sinó perquè suposa que ja hem adquirit prou defenses per saber caminar sense custòdia. I en això, el nostre àngel particular s’erra  tot sovint. Tard o d’hora, tots esdevenim orfes.»

Jaume Serra Fontelles, del relat Perill per a ell  [a Mà a les fosques]


30 de juny 2017

Si poues


llavors et revé la immensitat    damunt la mar
un rengle de gavines i la cua d’una estrella
fugaç    al cel un vol de barques i
en rastre d’un vaixell
et concentres cercant visions
sobrenaturals però
de seguida ho deixes córrer

si poues    suren cadàvers

Antònia Vicens, Fred als ulls


29 de juny 2017

Borratxera de manual


«Arriba un moment, durant la borratxera de manual, que si no t’has abandonat al mareig ni als remordiments, et sembla que podries beure sempre més.»

Adrià Pujol, La carpeta és blava

28 de juny 2017

Lectures i eròtiques


«Acumular experiencias eróticas es como sumar lecturas: su rastro es virtual, pura memoria.»

Jorge Carrión, Librerías-edición ampliada


27 de juny 2017

Tot és un somni


«Arriba un moment que t’adones que tot és un somni i que només el que es preserva en l’escriptura té alguna possibilitat de ser real.»

James Salter, L’art de la ficció. Sobre llegir i escriure. [traducció d’Albert Torrescasana]


22 de juny 2017

Gastropoesia a Molins de Rei


Aquest dilluns dia 19 vam estar a l’Agrupa de Molins de Rei, on es celebrava el final de curs del programa de Voluntariat per la llengua, recitant el show GASTROPOESIA.

Malgrat les altíssimes temperatures vam rebre l’aplaudiment i el suport d’un públic que afirmava haver-s’ho passat bé. No podem demanar més. Gràcies a tothom i especialment al Consorci per a la Normalització Lingüística Ca n’Ametller de Molins de Rei.

Les fotografies són de Dan Costa









21 de juny 2017

Memòria, educació i poesia


«Estoy asqueado por la educación escolar de hoy, que es una fábrica de incultos y que no respeta la memoria. Y que no hace nada para que los niños aprendan las cosas de memoria. El poema que vive en nosotros vive con nosotros, cambia como nosotros, y tiene que ver con una función mucho más profunda que la del cerebro. Representa la sensibilidad, la personalidad.»

George Steiner, a l’entrevista de Borja Hermoso (Babelia, El País, 1.7.2016)


16 de juny 2017

Demà a L'Aldea, recital a Mas de Bernis


demà dissabte 17 de juny
a l'ebrenc Mas de Bernis
(L'Aldea)
entre arrossars
en dues tongades
recital:

Antònia Vicens
Martí sales
Míriam Cano
Joan Todó
Joan Vigó
Mireia Vidal-Conte

a partir de les 19 i fins que la poesia vulgui

tothom hi serà benvingut