22 de juny 2018

Fils


tancar i obrir

com començar.
com començar un fil.
com començar si el tens un fil.
com començar si el tens un fil que es repeteix.
com començar si el tens i el veus un fil que es repeteix.
com començar si el tens i el veus un fil que es repeteix en tu
com començar si el tens i el veus llum enllà un fil que es
            repeteix en tu.
com començar si el tens i el veus inútil llum enllà un fil que es
            repeteix en tu després.
com començar si el tens i el veus inútil llum enllà un fil que
            es repeteix en tu després.
com començar si el tens i el veus inútil llum enllà un fil que
            es repeteix en tu present després.

com començar... i temptar de nou la fi.

Eduard Escoffet, Menys i tot


21 de juny 2018

Repetir-se


«Repetir-se és alhora dubtar, restar-se fidel i envellir. »


Josep Palàcios, La línia de la mar (a La Imatge Vol. II)

20 de juny 2018

Actualitzar-se llegint


«Me cuesta deshacerme de las cosas que han pasado tantas horas conmigo. Las camisetas descoloridas, los platos levemente descascarillados por el borde, los jerséis llenos de bolas, los pantalones vaqueros a punto de ceder por las pantorrillas, el abrigo de hace quince temporadas, la comodidad sobre mi cuerpo. Tal vez soy un prototipo de persona de otro tiempo, pero soy inmensamente feliz cuando llega la tarde y desconecto de la realidad tecnológica y me acomodo en un sillón de orejas y me pongo a leer un libro. Lo confieso, actualizo mi vida con los libros, que voy sumando cada año a mis horas de placer, y se aposentan ufanos, una vez leídos, en mis estanterías. Vivo con cuatro cosas y muchos libros. Me actualizan los libros, las aplicaciones neurológicas de mi cerebro se renuevan leyendo. Me alegra la vida esa declaración de amor que esconde la buena literatura.»

Ana Merino, a l’article Actualizarse (El País, 23.4.2018)


19 de juny 2018

Austeritat


«Austeritat és una de les paraules que estan en joc, avui, en la cruïlla de decisions col·lectives dels nostres temps. Lluny de l’austeritat com a valor ètic, com a posició anticostumista, decreixentista i respectuosa amb el medi ambient, l’austeritat que s’invoca per assegurar la sostenibilitat del sistema funciona com una màquina de retallar la despesa pública i de reduir les expectatives d’una bona vida a condició de privilegi. Dit más directament: es tracta del reajustament dels marges d’una vida digna.»

Marina Garcés, Nova il·lustració radical


14 de juny 2018

Civilitzar


«Civilitzar és prohibir i comprar alhora.»

Adrià Pujol Cruells, La carpeta és blava

13 de juny 2018

Generalitzar


«Res no ensenya més bé a generalitzar que tenir alguns vicis.»

Jules Renard, Els burgesos són sempre els altres. Del Diari de Jules Renard (1887-1910) [Selecció i traducció d’Antoni Clapés]

12 de juny 2018

Descobriment


«Y pensar –me dije- que una de las cosas que la gente no suele comprender de los escritores –los escritores serios, por lo menos- es que uno no empieza por tener algo de lo que escribir y entonces escribe sobre ello, sino que es el proceso de escribir propiamente dicho el que permite al autor descubrir lo que quiere decir.»

Enrique Vila-Matas, Perder teorías


08 de juny 2018

L'equívoc


«El cigarret no et ve de gust:
arreu hi veus nens fent rotllana
-una reunió permanent
de l’associació
de pares i mares...

T’hi manquen parcs amb gronxadors
aquí, al teu barri;
als aparadors sols hi anuncien
prendes d’adult en miniatura;
dus la mà esquerra posada plana
sobre la panxa...

i una excursió de la classe dels llops
travessa la Via Laietana;
alces el cap perquè ja et roda
i al cel hi ha un globus d’elefant;
no saps perquè però, a l’estanc,
t’hi compres dues pegadolces...

algú ha punxat el sol solet
pel fil musical,
i al replà de l’escala hi ha un cotxet
amb una nina que plora;
i ja no goses pujar a dalt,
no hi tens pas res d’això que et busca...

entres al bar,
empasses fum,
vas al lavabo,
i, calces avall,
desterres l’equívoc a les clavegueres.»


Laia Martínez i López, Afollada

07 de juny 2018

Oblidar


«Olvidaba para beber.»

Jacques Rigaut, Agencia general del suicidio [traducció de Sarai Herrera]

06 de juny 2018

Mesura de les crueltats


ROMANIA 1989 

L'home és la mesura
de totes les crueltats:
perverteix els animals
domesticant-los amb pobra pitança,
crema els boscatges,
enverina la mare de les aigües... 

Sols en el límit de la supèrbia
alena la seva tendresa,
sols la mort
serva la seva fragilitat.


Àngel Terron, De bell nou

05 de juny 2018

Tossuderia


574

L’única contribució que he fet a la meva personalitat literària ha estat senzillament la tossuderia.


Josep-Ramon Bach, L’enunciat

04 de juny 2018

Pietat


Al vagó de mercaderies rovellat
una madona laica
alleta una adolescent.
Pietat sense marbre.

Museu de la misèria
on torres de mitja tensió
adoren el mugró mastegat
del berenar xuclat
de la misèria.


01 de juny 2018

Carretera nocturna


NOCHE EN LA CARRETERA

La noche es entera, descomunal, hambrienta;
quizás terrible para el ojo
que circula estrictamente por la carretera
y cuya meta es mortal.
La poesía de los automóviles y los camiones
la recorre profundamente como una violación.
Las luces se acercan, se mezclan, se alejan.
El zumbido de los motores tiende
a la confusión y al desvanecimiento.
¿Quién devora todo esto? Insaciable
la noche clama por una conciencia que la ocupe,
la desborde y la subordine; pide
animales calientes, sucesivas
y rápidas, sombrías gestaciones.

Joaquín Giannuzzi, Violín obligado


31 de maig 2018

Escriure per domar


«Creo que de una manera u otra todos los libros que escribimos tienen la misma ambición: domar a la muerte.»

Antonio Tabucchi, a l’entrevista d’Alexis Libaert (Le Magazine Littéraire, maig 2009, traducció d’Anne Marie Mergier per a sinembargo.mx )


30 de maig 2018

Sospita


«En definitiva, la poesia ha d’aconseguir, amb esforç, fer servir cada cop menys paraules. I encara que hi ha molts poetes coneguts, que són expansius i rius de paraules, sempre massa paraules m’han semblat sospitoses.»


Ana Blandiana, a l’entrevista de Jaume C. Pons Alorda (Núvol, 29.06.2017)

29 de maig 2018

D'on surten les nacions?


«De la especulación del suelo surgieron las naciones.»

Ramón Andrés, Poesía reunida. Aforismos.


28 de maig 2018

La corda més alta


Dic la ciutat
l’estenc a la corda més alta
perquè la paraula llençol
espetegui amb la ventada

per fer ploure cocodrils de fusta
a la llamborda florida

perquè el dia mori
amb el barret digne
d’un capvespre vermell

per retrobar al sot de l’arbre
allò perdut en silencis
dic la ciutat.


25 de maig 2018

Fred


EL MÓN ÉS FRED

El món és fred.
Els escarabats de la infelicitat
se’m passegen per la cara.

Tinc l’ull completament blanc,
el cucut pon un ou de por
als meus braços.

L’acció de somiar.

I sense poder dormir ni vetllar,
teixir ni segar,

el meu cant és un doll
d’aigua que em rebenta la gola.

Hugo Claus, El Gatpenat (Poemes escollits) [versió de Ferran Bach – selecció de Paul Claes]


24 de maig 2018

Banquet


El banquete que os propongo es para el día de mi muerte
y responde al amor que yo siento y deseo:
pido que se me coma,
que mi ser en no ser no se mude
sino en puro alimento;
comunión caníbal suplico,
génesis en el otro.

Nadie quiere comerme,
enferma estoy de amor.

Clara Janés, Vivir


23 de maig 2018

Conformisme radical


«Cuanto más iguales son las personas, más aumenta la producción; esa es la lógica actual; el capital necesita que todos seamos iguales, incluso los turistas; el neoliberalismo no funcionaría si las personas fuéramos distintas. (…) En cualquier caso, vivimos en una época de conformismo radical: la universidad tiene clientes y solo crea trabajadores.»

Byung-Chul Han, a l’article de Carles Geli Ahora uno se explota a sí mismo y cree que está realizándose (El País, 6.2.2018)


22 de maig 2018

Dubtar


«Dubtar, l’antídot immillorable contra les identitats.»

Joan Vinuesa i Baliu, Hem d’anar a l’Índia (records d’un viatge freak)

21 de maig 2018

CASA!


Qui de nen no ha cridat CASA?
Qui no ha fet caus sota la taula?
Coixí i llençols per fer-te el sostre
per tornar feliç a aquell món úter.

Castell, caixa de nevera.
Tipi, pals de fregar i tovallola,
a la recerca del sostre
per amagar-se del monstre
per poder riure amb la por.

La por del món de sota el llit
sostre somier camp de mines
volves de pols a contrallum
anguilejant bufera.

I quan la mort dins una caixa,
el sostre prop de la cara.

Te’l posen
perquè no t’enyoris d’infància.