Química pura

EPITALAMI

L’amor que et dic és sols d’un dia
Entre tu i jo, només follia!
És química pura, passi el que passi:
hidrogen, liti, sodi, potassi.


Josep Pedrals, El Furgatori i al disc Esquitxos Ultralleugers d'Els Nens Eutròfics

Berlín i els murs

L’aire és ple de Mur de Berlín i avui és el gran dia. El vintè aniversari d’una molt bona notícia. Des de la muralla xinesa, des de les murades i fossats dels castells, l’home ha estat obsessionat en aquesta mena de construccions, violentes sempre en el seu afany de defensa, pensades per separar els humans. Actualment, no ens enganyem, segueix havent-hi murs. I no només de metafòrics. N’hi ha de palpables a força països. Però el de Berlín està carregat de significats, especialment aquell que, amb la força de l'emoció de les imatges televisives, gairebé romàntica, associa i confon la felicitat per l’obtenció de la llibertat d’uns ciutadans obligats a viure a una de les bandes del mur, amb la victòria d’un capitalisme cada dia més salvatge i que ha aixecat cada cop més murs els darrers vint anys. Potser avui no toca ser un esgarriacries. Però, què carai, algú ha de fer la feina bruta.

Simetria

"(...) yo siempre he gozado y requerido el placer de lo simétrico, tan útil cuando se trata tanto de vestíbulos y galerías como de los mejores modales a la hora de cerrar la habitación de mi historia."

Rodrigo Fresán, La velocidad de las cosas

Cançó del bar somiat

Al bar de la follia
m’afalaguen els crits
pornoinfermeres
em fan radiografies
amb un boli bic
(llengua afrodisíaca
bates midonades
regateres escotades
mugrons endurits).

Cops de puny i sang i fetge
de borratxos hi ha un combat
però un que parla pel mòbil
ni vol saber-ho ni ho sap.

Les teles plenes de ratlles
tothom crida que això és d’ells
el bàrman prepara còctels
amb ginebra i vermut sec.

Aquest bar té dues barres
les dues miralls evidents
en una beus per oblidar-te’n
i a l’altra beus pel mateix.

Jugar amb la vida té una cosa
que no se pot explicar
com quan sona un bon bolero
d’aquells que fan feredat.

Què hi ha de nou?

Salvador Dalí m’ha fascinat des de ben petit. Tenia cinc o sis anys quan la visió del quadre La persistència de la memòria va colpir-me (possiblement va ser a casa, en una reproducció a color d’una pàgina de El Correo Catalán o Triunfo). Per dir-ho de manera breu, Dalí va revelar-me que el món dels somnis podia tenir una representació material. Però això és una altra història que ara no ve al cas.

Més tard, entre el 1979 i 1980, el Centre Pompidou de París va mostrar al món Salvador Dalí. Retrospective 1920-1980. Una antològica de 168 pintures i 200 dibuixos, als quals s’afegia la instal·lació al hall del centre d’un gegantí laberint dalinià. L’exposició va batre rècords, doncs va ser visitada diàriament per més de vuit mil persones.

Se’n va fer ressò un programa de TVE que en aquell moment era l'única finestra a l’art contemporani: Imágenes. Presentat per Paloma Chamorro, Imágenes em va fer conèixer un món nou que sempre més ha format part del meu univers personal.

El dia 30 de gener de 1980 es va emetre el primer de dos programes dedicats a aquesta antològica parisenca, incloent una entrevista a l’artista. Paloma Chamorro va entrar de ple en el joc que li va proposar un eufòric Dalí. En un moment donat va tenir lloc aquest diàleg:

Salvador Dalí – Pregúnteme! Pregúnteme qué hay de nuevo!
Paloma Chamorro – Maestro, qué hay de nuevo?
Salvador Dalí – Velázquez!

A casa, els catàlegs d’antològiques de Dalí i Velázquez són un al costat de l’altre. Baules d’una mateixa cadena.

Dietètica

"Los franceses viven para comer. Los ingleses comen para morir"

Martin Amis, Dinero

Presumpta humiliació

Hi ha qui ara comenta la humiliació soferta pels imputats en el cas Pretòria. Es veu que l’estada a una cel·la i el trasllat a Madrid han estat mesures desproporcionades. Es veu que això de mostrar els detinguts emmanillats agafant la bossa de plàstic amb les seves pertinences també. I s’entén. No estan acostumats a aquestes humiliacions (ni a d'altres). Pobrets. Quina pena. No és gent que tingui per costum agafar el transport públic en hora punta. Ni suportar obres i retards seculars en xarxes de rodalies. Ni viure en barris on has d’esquivar ramats de guiris borratxos tothora, fent una gimcana per no trepitjar tolls de pixum. No saben res del que és experimentar en la pròpia pell el progressiu deteriorament d’una societat que sembla que no va enlloc.

Pobrets. Són gent que no sap què és això de viure amb pensions i sous indignes. Gent que es pensa que una hipoteca és una planta exòtica. I, és clar, ara va i els detenen i els emmanillen i els porten a Madrid en un cotxe sense les mínimes condicions d’una berlina de representació. I, el pitjor de tot, és que va i ens ho mostren a la tele. I s’enfaden, pobrets. Se senten humiliats. I, què voleu que us digui, jo me n’alegro.

Sobre putes i puteros

DESENGAÑO DE LAS MUJERES

Puto es el hombre que de putas fía,
y puto el que sus gustos apetece;
puto es el estipendio que se ofrece
en pago de su puta compañía.

Puto es el gusto, y puta la alegría
que el rato putaril nos encarece;
y yo diré que es puto a quien parece
que no sois puta vos, señora mía.

Mas llámenme a mí puto enamorado,
si al cabo para puta no os dejare;
y como puto muera yo quemado

si de otras tales putas me pagare,
porque las putas graves son costosas,
y las putillas viles, afrentosas.

Francisco de Quevedo y Villegas

Historias perversas (19)

Al acariciarla toca el cuchillo en su media. Los dedos se deslizan por el acero y su excitación aumenta. Ella se tensa levemente, como el resorte de una navaja, pero sigue con las caricias sin demorarse, cerrando los ojos mientras él entierra el rostro entre sus senos. La música los mece, la penumbra lame sus cuerpos, nada importa excepto la ansiedad y el deseo. Ella desliza la mano hasta el vértice excitado. Luego, cuando él siente que el orgasmo coincide con el metal que entra en sus entrañas, sabe que sólo le queda disfrutar de su dulce muerte mientras ella le roba el último beso de roja agonía.

Greguería

Un tren de mercancías que pasa es el etc. etc. etc. etc. etc. en movimiento.

Ramón Gómez de la Serna