23 de setembre 2016

Trossos


llances trossos dels teus ulls    al gos    se’ls menja

                                                             com si fossin
                                                                     poemes

Antònia Vicens, Fred als ulls


22 de setembre 2016

Guions


«Los guiones buenos y originales son tan raros en Hollywood como las vírgenes». 

Raymond Chandler (a l’article de Jordi Bernal Chandler en el cementerio de talentos, Jotdown Magazine)


19 de setembre 2016

Udol tossut


No vull la felicitat verda i quieta
de la falguera.

Jo busco
l’udol tossut
de teatre abandonat.

El joc de la desferra.

Ferralla de paraules
a les naus abandonades
del polígon del no ho sé.


16 de setembre 2016

El llavi de la terra


UN DIA VAIG ESCRIURE

Un dia vaig escriure que fer poesia
consistia talment a preguntar
a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?,

          la pluja

és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això
fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
deu ser que s'ho pensaven.

Ara és diferent, no ho escriuria.
Sé que cap cosa,
tot i sent l'enveja permanent d'una altra,
per tal com és ella mateixa no pot desistir
del seu esforç essencial, no té resposta, és
pura indecisió, només vacil·la. I han passat molts

           anys

i cada nom s'està morint vora el caliu
del seu sentit primer i invariable.

I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.



Màrius Sampere, La cançó de la metamorfosi

15 de setembre 2016

Intencionalitat del lector


«Borges al referirse al libro lo considera como el instrumento “más espectacular” entre los utilizados por el hombre. “Los demás son extensiones de su cuerpo. El microscopio, el telescopio son extensiones de su visión; el teléfono es la extensión de su voz; enseguida, tenemos el arado y la espada, extensiones de su brazo. Sin embrago, el libro es otra cosa: el libro es una extensión de la memoria y de la imaginación.”
 (...)
 Así, si es verdad que leer nació de forma casi instintiva de la observación de las huellas de los animales –“leer precedió a escribir” (Barthes)-, también es verdad que se convirtió en un acto esencialmente cultural, al convertirse en lectura de lo escrito y exigir una intencionalidad en el lector. Leer implica siempre un sujeto mínimamente involucrado con su objeto.»

Teixeira Coelho, Diccionario crítico de política cultural. Cultura e imaginario.


14 de setembre 2016

Nosaltres!


«En la vivor dels miratges,
me’n record d’un dia de calor enmig del Sahel,
de veure el món regalimant cap al cel.
Arbres, dunes, ases, gent de tot color...
degotant i consumint-se.

Tot això, a l’inrevés, cap per avall, és la mar, però també és una
cova;
la unió absoluta de contraris.
La superfície líquida de la Terra
amb les seves buidors més amagades.

Dins d’aquesta mar coneguda hi podem veure diferents nivells:
El fons, amb els policroms moradors
El pla de l’aigua
La sabonera blanca
I, a la fi, el que reflecteix aquesta mar. El que és davall. Nosaltres!»

Miquel Barceló, 18 de novembre de 2008, paraules per a la inauguració de la cúpula de la Sala XX de les Nacions Unides de Ginebra


13 de setembre 2016

Gateres


NO NO HI HAURÀ FILLS ENTRE LES NOSTRES INTEL·LIGÈNCIES
només filles gateres
per anar omplint

Mireia Vidal-Conte, orlando natural


12 de setembre 2016

Conversa al jardí botànic


El ginkgo i l’olivera
parlen dels homes:

- Tenen tant poc temps
   i l’escorça dèbil.

- Es mouen i mouen per anar enlloc.
  I no en saben res de la vida.

- Si així fos
  esclar
  s’aturarien.

- Intentarien fer d’arbre.


09 de setembre 2016

la dona és l’ésser més intel•ligent i tendre sobre la terra


«la dona és l’ésser més intel·ligent i tendre sobre la terra, està comprovat, molt més que l’home o que el dofí o que el ximpanzé, la dona és l’ésser més intel·ligent i tendre sobre la terra, per exemple, quan hi hagi la tercera guerra mundial, la dona serà l’únic ésser que sobreviurà a la catàstrofe, no em preguntis com s’ho faran, jo sóc un home, prô quan hi hagi la tercera mundial la dona serà l’únic ésser que sobreviurà a la catàstrofe, no seran les rates ni les amebes les que sobreviuran, serà la dona perquè la dona és l’ésser més intel·ligent i tendre sobre la terra, està comprovat, ella serà l’únic ésser que sobreviurà a la catàstrofe, viurà sota terra, prop del nucli incandescent, els túnels profunds, prô com que la dona és l’ésser més intel·ligent i tendre sobre la terra salvaran un home també (tan de bo sigui jo...) i em ficaran en una gàbia i només m’usaran per procrear com un semental, follaré 5 cops al dia amb dones diferents cada vegada per continuar l’espècie, ofcourse, i em tractaran com un rei, m’alimentaran i em rentaran el cul i els ous ben net a dins la gàbia i tindré una vida rica i plena fins que em mori de vell, la dona és l’ésser més intel·ligent i tendre sobre la terra, molt més que l’home o que el dofí o que el ximpanzé, la dona és l’ésser més intel·ligent i tendre sobre la terra»

Max Besora, L’espectre eletromagnètic


D’aquest text la banda Recitals a domicili (liderada per Eduard Carmona) n’ha fet una versió musicada:


"La dona és l'ésser més intel·ligent i tendre sobre la terra" from Recitals a Domicili on Vimeo.

08 de setembre 2016

Li manques


DEL GROC AL VERD

DEL groc al verd,
i el blau que esperi,
cel amunt de les branques.
El blau s’avorreix,
perquè li manques,
ajaguda a la gespa.

Gullem d’Efak, Madona i l’arbre i altres poemes


07 de setembre 2016

La frase arma


«Aquella sensació punyent que fa que toquem una frase com si fos una arma de foc.»

Jules Renard, Els burgesos són sempre els altres. Del Diari de Jules Renard (1887-1910) [Selecció i traducció d’Antoni Clapés]

06 de setembre 2016

Binocle


“Mirar el cerebro es como contemplar una noche estrellada usando unos prismáticos baratos. Solo conocemos una pequeña parte”.

Henry Marsh, al reportatge de María Hervás Henry Marsh, el explorador de cerebros (El País Semanal, 07.02.2016)


05 de setembre 2016

Cinta americana


Desitjar aquest final
té una mica de llegenda
de voler llençar la crossa
d’arrossegar un tràveling
per aquest decorat de destrucció.

El vent em duu el motor d’un camió
bull allà lluny
amb aquest aire forn
aclaparador de bèsties
queixalador d’esquelets.

M’estic i m’escric
a la vella butaca
a l’ombra
vora del got.
Acarono la testa del gos
i faig com que em miren
per oferir la foto exacta
de la mentida més noble.

D’aquest somni apedaçat
amb cinta americana.

______


Foto: taller de Ferran Garcia

02 de setembre 2016

Esfondraments


no és prou el llenguatge
per dir tots els buits i silencis
que ens corsequen.
No s’han inventat les lletres
per confegir el significat
de tots els esfondraments
que ens devoren.
Al ventall de fonemes
li falten sons que diguin
l’ofec de tanta malura.
On hi trobareu forats
no hi busqueu sintaxi

Maria Antònia Massanet, Kiribati


01 de setembre 2016

Literatura de veritat


«Literatura verdadera es aquella que se inscribe en la tradición literaria de este arte. Es decir, la literatura que habla del ser humano pero que también habla de la propia literatura.»


Mircea Cărtărescu, a l’entrevista de Bárbara Ayuso (Jot Down Magazine, juny 2016)


31 d’agost 2016

L'única batalla que compta


«Un escritor es un tipo que se quita los guantes, dobla la bufanda, menciona la nieve, nombra la guerra, se frota las manos, mueve el cuello, cuelga el abrigo y va más allá y se atreve a todo. Si no se atreve a todo, no será jamás un escritor. No lo dijo Bolaño, pero imagino que una noche habría podido decirlo: Si vas a intentarlo, que sea a fondo. Si no, mejor que ni empieces. Puede que lo pierdas todo, hasta la cabeza. A pesar de los momentos horribles, será mejor que cualquier otra cosa que hayas imaginado. Te sentirás a solas con los dioses, y cabalgarás la vida hasta la risa perfecta. Es la única batalla que cuenta.»


Enrique Vila-Matas, a l’entrevista d’Anna Maria Iglesia (Revista de Letras, 24.02.2016)

30 d’agost 2016

Com hauria de ser la literatura?


«La literatura hauria de ser com la mar, que és espectacularment bella però també espectacularment terrible.»


Antònia Vicens, a l’entrevista de Pere Antoni Pons (El Temps, 19.7.2016)