27 de març 2020

Psicoactiva ciència



El cos. El cercle últim i primer,
El gran misteri que protagonitzen
Els enzims per a cada emoció.
Ensinistrar les substàncies a prendre,
Estudiar-ne els efectes, la mecànica
De la sinapsi i jugar a vèncer-la,
Vet aquí la psicoactiva ciència.

Anna Pantinat, Construcció de la nit

26 de març 2020

Pagar conjugat



Jo pago.
Tu pagues.
Ell paga.
Nosaltres paguem.
Vosaltres pagueu.
Ells cobren.

Josep Grifoll, Dels anys beguts


25 de març 2020

Estupidesa cristiana



«Jo no em penedeixo de res. És absurd penedir-se. El que has fet bé, "estupendo", i el que ha sortit malament no té remei. El penediment és una estupidesa cristiana.»

Jaume Sisa, a l’entrevista de Joan Safont (La Llança, 15.9.2019)

20 de març 2020

Només per a tu



HAS sido destinado
al  sacrificio
ofrecido a unos dioses
que no existen.
Te han vestido la túnica
de aquellos
que llaman elegidos
y avanzas confiado.
Ya ha llegado la hora.
A punto de ponerse,
el sol brilla con fuerza
tan sólo para ti.

José Corredor-Matheos, Sin ruido

19 de març 2020

Desaprendre



«Hay que decirlo una vez más. No hay más prerrogativa en el poema que el desaprendizaje y la intuición. No hay más asunto que la habitación del abismo, más privilegio que la posibilidad –única– de encontrar nuevos enigmas. En esa cacería, incansable y fallida, el poema se debate entre lo que es y lo que podría ser, si no tuviera que pasar por la distracción de las palabras. De ahí que no se consuele sino con lo absoluto, que no es sino la dicha de encarnar una primera persona, cada vez más imbuida de su propia ausencia, cada vez más dueña de sus zonas negras.»

María Negroni, What are poems? (a Pequeño mundo ilustrado)

18 de març 2020

Rizomes


AMB DELICADESA,
un, inicio la revolta
de les paraules.

Cada sentiment porta
la vigília del poema.
Els indicis callats
d’una essència nova.

Amb pètals de miracle
recomponc la flor
que ahir era impossible.
Dono color al desànim
i deliri a la música.

Planto rizomes de muguet.

Josep-Ramon Bach, La pell imaginada

17 de març 2020

Racó



"Cuanto más aumenta su conocimiento, tanto más se siente el hombre en su rincón."

Friedrich Nietzsche

16 de març 2020

Regal de carn




Germans de neu el parc i el llit
les altres finestres ens ignoren.

Gust de cuina
les nostres boques.

El regal de carn
no és sota l’arbre.

Ens masteguem del tot l’enlloc.

Més enllà dels teus genolls
parlo l’idioma de la ginebra
del fum i la brasa
dels cendrers i els dits.

Haiku a Brooklyn


13 de març 2020

Mur d'absència



ME CELEBRO Y ME ODIO

Me celebro y me odio a mí mismo
palpo el muro en que habrá de grabarse mi ausencia
mientras el poema se escribe contra mí,
contra mi nombre
como una maldición del tiempo.

Escupo estos versos en guarida de Dios
donde nada existe
    sino el poema contra mí.

Leopoldo María Panero, Guarida de un animal que no existe

12 de març 2020

Fotografies al calaix



«(…) fotos en el cajón y en la vieja caja, fotografías que lo convierten a uno en su propio antepasado.»

Elizabeth Hardwick, Noches insomnes [traducció de Marta Alcaraz]

11 de març 2020

Ciutats



«Las ciudades actuales mueren por parecerse; solo guardan algún rincón de diferencia para mostrar a las visitas.»

Martín Caparrós, al reportatge Bogotá: La ciudad rescatada (El Páis Semanal, 1.3.2019)

10 de març 2020

Consell de Francisco Casavella



« -¿Que consejo daría a alguien que quiere ser escritor?
   - Que, al menos, lo intente. El principio es tan difícil que excluye a los flojos. Esos se dedican a las afueras de la literatura creyéndose que saben algo.»

Francisco Casavella, entrevista digital amb els lectors (El País, 8.2.2008)

09 de març 2020

Domicili



Domicili

En aquest món
s’hi congrega la vida.

A cada racó
la pols em parla de la pols
i les falgueres
compensen el fum
amb vòmit de fulles.

Al finestral l’horitzó de bonys
i a l’est retalls de mar.

Aquí viatjo
i el meu pis fa de maleta.

06 de març 2020

Escriptura



ÉCRITURE (II)

A José Corredor-Matheos


El lenguaje ya usado no puede ser
inocente. El uso previo lo engarza
en la memoria misteriosa que siempre
reaparece, nunca se pierde. Navega

en mar nuevo de significados pero esa
memoria implícita no se va, sigue
aferrada a esa y esa palabra,
vampiro que roba y ensalza

como medusa quemando la carne
en el mar. Miro esa roja mancha
en mi brazo al sol, la quemadura

y la mirada y mis recuerdos ya no son
nuevos ni inocentes. El lenguaje es niebla
decorativa que fascina al lector.

Osías Stutman,  Los Sonetos (De Gombrowicz) 


05 de març 2020

L'escriptor polititzat



«Cuando el escritor se politiza escribe peor, son dos fuerzas opuestas. El escritor es burgués, solipsista y egoísta. Se indigna con las injusticias, pero no dejará de escribir.»

Rodrigo Fresán, a l’entrevista de Jordi Corominas i Julián (El Confidencial, 26.1.2019)

04 de març 2020

Societat hipòcrita



«Estamos tan inmersos en una cultura de la ocultación, el camuflaje y el engaño, que la idea de una sociedad transparente resulta, de entrada, desazonadora, por no decir espantosa. Por más que todas las religiones y todas las éticas repudien la mentira, en la práctica es el lubricante que evita que se colapsen las relaciones humanas, lo que equivale a decir que vivimos en una sociedad básicamente hipócrita.»

Carlo Frabetti, a l’article La visión biblioteconómica del mundo (y III): más allá de la privacidad y del olvido (JotDown Magazine, desembre 2019)

03 de març 2020

Certesa



«Y esa certeza suya de que nadie en el futuro comprendería su experiencia, ni siquiera se interesaría en ella, constituía la mejor confirmación de la esencia misma de la experiencia, que era la soledad.»

J. Rodolfo Wilcock, La noche de Aix (a El caos)

02 de març 2020

No ho digueu


He anat al moble bar a veure
si el sol es ponia rere el bourbon.

He vist itineraris cartesians prop de la mar
allà on la ciutat es mor en blau a tots els plànols.

Aquests carrers on he viscut
la ficció dels primers anys
i els cops de puny del després.

I no digueu
que els nens són sempre feliços
mai més.



28 de febrer 2020

El silenci de l'escala


vint-i-novè

El sol bastint-me la mirada
i jo sense posar-me les ulleres.
Dret sense gorra plou mel i desert
com ploren els versos de la terra.
Els veïns passen sense mar, els veïns
sense gest llisquen lentament
nodrint el silenci de l’escala.
Sons de passió per la cuina,
ha caigut una carícia dins la sopa,
llum entre meravelles i lletres
i les paraules altes de la boca.
El sol demana almoines d’alegria
per refer la veu de mica en mica.

Paco Fanés, Recursos humans


25 de febrer 2020

Devots



«La sociedad protege a sus verdaderos devotos, y sin duda posee el derecho de hacerlo, así como posee el derecho de marcar en la frente con un hierro candente a los solitarios, los excéntricos, los derrotistas que pretenden ponerla en contacto con la realidad.»

J. Rodolfo Wilcock, La noche de Aix (a El caos)

24 de febrer 2020

L'obsequi



Et compraré l’aire de les paraules.

Anirem a ciutats silents
guarnides amb ecos de cisterna
i murmuris de gas.

T’embolicaré amb llaç
tots els carrers.

Caminarem sols
damunt de panots d’esquerda
i quitrà vell.

Contemplarem el quadre mut
de l’apocalipsi
enfilats a terrats sense baranes.

Decidirem anar enllà
sense propòsits
conscients del desgovern de l’home
i de la nostra solidesa
tot plorant
la melancolia dels morts sense remei
i la felicitat natural de l’extinció.

Serem els darrers sibarites.