05 març 2012

El fill pròdig



Vaig callar molts anys.
La memòria m’ha fet tornar.
La memòria
i la barca a la deriva d’estar viu.

Tornar al poema
laberint dels meus maons
rodal de tots els gots
coàgul impacient
molla esventrada.

Tornar a l’andana sola
amb paraules per ganivets
apunyalant els dies i les hores.

I mai no pujar a cap tren.

02 març 2012

Desitjos


"Los paralizaba la inmensidad de sus deseos".


Georges Perec, Las cosas

01 març 2012

Alguna cosa



Escoltes un rebrec tou
un cric intern com d’os de guatlla
i la llum es fa ferro.

Tornes llavors a espirals antics
a laberints de fulles d’afaitar
i la ferida s’obre al magma del record.

Tu no ho vols
però les balises del passat
fan sang felina
no coneixen amos
i esgarrapen quan llepen.

Després alguna cosa s’asseca a dins.

A vegades passa.

Col·laboracions

En visitar el blog de l’amic Josep M. Brugera i veure la seva darrera fotografia, una oportuna instantània, vaig sentir l’impuls de posar-hi lletra en clau d’humor. Ell ha incorporat amablement el poema al post. Per si hi voleu fer un cop d’ull.

29 febrer 2012

Conspiració de la memòria



«Cómo conspira la memoria con los objetos fabricados por el hombre, aplastando el tiempo, despertando tiernas reminiscencias.»

Don DeLillo, Submundo

28 febrer 2012

El vi



PROFESSIÓ DEL VELL RODER 

A mi m'agrada el vi 
de les tavernes, el 
vi potent del camí. 

Ai de mi! 

A mi m'agrada el vi 
que em tomba d'una empenta 
a meitat del camí. 

Ai de mi! 

A mi m'agrada el vi 
de les tavernes, que 
m'és un vi i un camí. 

Ai de mi! 

Vicent Andrés Estellés, de L’inventari clement

27 febrer 2012

Badar una tarda



Una gavina devora un colom a una teulada
la sang decora el bec
penjolls d’entranya.

Una dona furga brossa amb un pal d’escombra groc
deixalles de colors
bossa estripada.

De cop, una alarma.
Un gos udola a un balcó.
Gavina i dona aturades.

Un gel sobtat amara la tarda.
Penso que tot a dins meu
a voltes és fet d’alarmes.

Entro a dins
busco paper
i eines que tinc
per descongelar-me.

24 febrer 2012

El dubte


Tanta pregunta afamegada mossegant en carn viva
i tant muscle tibant, seran el preu de qualque cosa?
Darrera la pedra no s'hi amaga res més que pedra;
ben bé que ho saben els morts.
I, si no hi ha terme, si tot
consisteix únicament en això,
en anar dia per dia un poquet més enllà,
¿arribarà a justificar-nos
davant nosaltres mateixos l'estricta artesania?
Avui ens esclafa un silenci
sense sabor ni harmonies de batecs;
i, sense saber per què, continuam la tasca. 



Guillem d'Efak, El poeta i la mina


23 febrer 2012

Penombra



Mis cabellos se llenan de peces de penumbra 
y de esqueletos de navíos forzosos

Juan Larrea, del poema El mar en persona

22 febrer 2012

Afectes



Dels embats de la por
d’aquells que fan sotrac
en saben massa els passadissos
les portes, els quadres torts
les biblioteques fins el sostre.

Me n’he fet amic fa temps.

Són els anys.
L’acumulada gestió de la calma.

21 febrer 2012

El que passa quan no passa res



«Un gran número de esas cosas, si no la mayoría, fue descrito, inventariado, fotografiado, contado o enumerado. Mi objetivo en las páginas que siguen ha sido más bien describir el resto: lo que generalmente no se anota, lo que no se nota, lo que no tiene importancia: lo que pasa cuando no pasa nada, salvo tiempo, gente, autos y nubes.»

Georges Perec, Tentativa de agotar un lugar parisino

20 febrer 2012

Retòrica



Davant tanta cadira sola
assajo el simulacre de discurs
a l’auditori d’espectres
i dic

Escolteu:
envejo el vostre silenci
el gas emès per les despulles
la perfecta quietud podrida
d’ossos i fusta.

Escolteu:
vull sentir el cant de les esquerdes
l’udol de la lluna llepant marbres
la remor dels insectes
el vent del silenci.

I no m’escolteu.

Got a la mà celebro
la vostra indiferència.

17 febrer 2012

Somni i poema



«Un poema no es otra cosa que un sueño que yo realizo en la vigilia. El sueño y el poema vienen de la misma persona. Tienen algunas leyes compartidas. Tengo una relación de mucho amor con el sueño. Me voy a la cama como si fuese a una fiesta. El despertar es casi siempre una desilusión.»

Tomas Tranströmer, a l’entrevista de J. Antonio González Iglesias (El País, 07.10.2011)

16 febrer 2012

Urpes i saxofons



Com un cabdell de llana i un gat
com el bebop
la memòria desfila
s’embranca
fa nusos
escriu camins de reixa
fa bumerangs de sang.

Sempre hi ha un gat que juga
o un Ocell amb un saxo.

Fabricar oblits no és fàcil.

15 febrer 2012

De matinada



«Durante esos sueños de madrugada, tras regresar a la cama después de una soñolienta visita al baño para retornar rápidamente a las estribaciones de la noche, hay una serie de calles a las que regreso sin cesar, una oscura neblina de estancias ferroviarias en la que aparecen ciertas figuras, como fantasmas fronterizos.»

Don DeLillo, Submundo

14 febrer 2012

Hipòtesi poètica



Si me pagaran un millón de dólares por este poema

Si me pagaran un millón de dólares por este poema
trataría de terminarlo enseguida.
Escribiría en dulces billetes verdes
y los echaría al viento
para que todos me leyeran.
Si me pagaran un millón de dólares por este poema
los padres comprarían a sus hijos mis libros
y los obligarían a estudiarlos.
Si me pagaran un millón de dólares por este poema
tendría vino hasta el último día de mi vida.
Si me pagaran un millón de dólares por este poema
me ofrecerían actuar en un anuncio de televisión
diciendo: haga poesía.
Si me pagaran un millón de dólares por este poema
podría aconsejar que el éxito se logra con esfuerzo
mientras me rasco las axilas en mi cama.
Si me pagaran un millón de dólares por este poema
me callaría la boca para siempre.

Raúl Núñez

13 febrer 2012

I així es va quedar



"Tenía tan mala memoria que se olvidó de que tenía mala memoria y se acordó de todo."

Ramón Gomez de la Serna

10 febrer 2012

Dels impossibles



Com la maleta sola
que volta eterna per cintes d’aeroport
les hores s’allarguen.

Hi ha nits que les hores
s’omplen de pous de lava lenta
d’arrels de ciment armat.

Hores de finestra idèntica
d’interiors agitats
per parpelleigs de plasma.

La grua més alta
no és ocell
sinó creu gegant de cementiri.

I no pots fingir ni per educació.

09 febrer 2012

Més raons per escriure



«Escribo por insatisfacción. Si estuviera satisfecho, me limitaría a "vivir la vida", no a intentar comprenderla mediante la escritura. Claro que al intentar comprenderla, es decir, al escribirla, me doy cuenta de que en realidad la vida resulta incomprensible. Lo cual genera una nueva insatisfacción, la de comprobar que el intento por comprender la vida mediante la literatura lo único que ilumina es la imposibilidad de alcanzar esa comprensión. Pero entonces sucede algo curioso, y es que el hecho de descubrir esa imposibilidad me conmueve, admira e impulsa a escribir más y más. Así, lo que nace como un gesto decepcionado, insatisfecho, acaba convirtiéndose en un acto agradecido, admirativo. De modo que una dolencia (escribo porque soy infeliz; escribo porque soy inconsolable; escribo porque no entiendo lo que me rodea) se acaba convirtiendo en una necesidad (escribo porque no me resigno a ser infeliz, inconsolable e ignorante).»

Ricardo Menéndez Salmón, al reportatge de Jesús Ruiz Mantilla Por qué escribo (El País Semanal, 02.01.2011)

08 febrer 2012

L'oblit



Però l'oblit és natural,
i les coses només tornen quan volen.

Pere Rovira, del poema Carta del pare