24 de febrer 2017

Jove mai més


NO VOLVERÉ A SER JOVEN

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.


Jaime Gil de Biedma, Poemas póstumos

23 de febrer 2017

A les autoritats, no.


«Los escritores no deberían escribir nunca a las autoridades, porque sus cartas, con mucha frecuencia, no son leídas, pero siempre son archivadas. El archivo es la contraseña más constante y temible del poder.»


Roberto Calasso, La Folie Baudelaire [traducció d’Edgardo Dobry]

22 de febrer 2017

Cuirassa


CORDILLS

Al darrere de la cuirassa
hi amagues una capa d’atzar
que encercla la revelació
que et veu enlairar-te.

Venja’t, si cal, de la història que t’expliquen
i de les ales del mite
que t’ha de brotar entre els omòplats.

La tinta que regalimes als contorns,
és de marbre o és d’abisme?


Seguiré esperant que el poema respongui,
tot i que sé que el poema no respon mai.


Anna Gual, Símbol 47

21 de febrer 2017

Bombes


ELS BOMBARDERS

Som Amèrica.
Som els que omplen els taüts.
Som la botiga de queviures de la mort.
Els col·loquem en caixes com coliflors.

La bomba s’obre com una capsa de sabates.
I l’infant?
L’infant no badalla pas.
I la dona?
La dona es banya el cor.
L’hi han extirpat
i perquè li han cremat
i com un darrer acte
se l’esbandeix al riu.
Això és el mercat de la mort.

Amèrica,
on són les teves credencials?


Anne Sexton, Com ella – poemes escollits (1960-1965) [versió de Montserrat Abelló]