Suc poètic

Què ets tu, figura resplendent de llum negra o

la bogeria que crida en totes les figues?

Jo sóc suc de poesia.

Jaume C. Pons Alorda, a Il·lumniacions (Fongs by Lord Alorda)

Què fer amb el desert

Enloquecer al desierto

es mejor que poblarlo.

Roberto Juarroz, del poema 21 de Novena poesía vertical

Arxiu

Paperots a un calaix

empassen pols i boira.

Podries fer-ne llenya

però no.

Qui sap si un dia el got

hi troba no un tresor

sinó deutes mal pagats.

I passes comptes.

Por

Sin compañía excepto el miedo

Cómo empezó todo esto y por qué estoy aquí

en esta barra arqueada con la pintura marrón descascarillada,

papegaai, mescal, hennessy, cerveza,

dos viscosas escupideras, sin compañía excepto el miedo:

miedo de la luz, de la primavera, del lamento

de aves y autobuses volando a sitios lejanos,

y de los estudiantes yendo a las carreras,

de chicas brincando con el aire en sus rostros,

pero sin compañía excepto el miedo,

miedo de la fuente volando: y todas las flores

que conocen el sol son mis enemigos,

¿estas, muertas, horas?

Malcolm Lowry, Poemas

Vertebrar el deliri

«El problema no es escribir, sino corregir. Para corregir, tu estado de espíritu debe ser completamente diferente. Ahí se tiene que estar vigilante. Y tratar de vertebrar tu delirio.»

Antonio Lobo Antunes, a l’entrevista d’Antonio Jiménez Barca (Babelia, El País, 14.01.2010)

No tornar

LLOCS

No tornis mai als llocs on has estat feliç

- les ciutats del matí a tres quarts de nou,

o l’arbre dels ocells de la innocència,

les heretats del mar, els ports orientals.

Els punts incandescents del mapa dels records

contrauen ombres fèrries com una malaltia,

i és alè d’agonia la bellesa que exhalen.

Quim Español, 70 poemes

Rellegir

Torno a les pàgines del budell.

Paraules que voldria meves

a prestatges que vetllen

el taüt amable de paper i tinta.

Horitzó de mis, de jos

de lloms plens de dits.

Pols protectora de temps i miralls.

Torno a les pàgines del budell

trobo de nou totes les pells

que em fan l’abric de veus.

Escriure segons Ponç Pons

CALÇOBRE


Perquè escriure és també donar un sentit al món
I salvar del neguit un temps mortal absurd
Persever en la nit tot cercant fervent mots
Que emotius m'apuntalin fets versos la vida


Ponç Pons

L'existència del món

"Cuanto más claro uno ve el mundo, más obligado está a simular que este mundo no existe. A veces pasa."


Rodrigo Fresán, Mantra

El poeta segons Cirlot

EL POETA

Ese hombre de cabellera dispersa, no es otra cosa que el exhumador de un mundo antes irredento. Ha aprendido, sufriendo, fórmulas mágicas que los otros desconocen: conjuros para evocar y recrear las danzas interiores.

Razas sordomudas, perdidas en sus parajes profundos, cobran voz bruscamente y, desde el valle dormido bajo la niebla, ese coral suena iluminando regiones desoladas o magníficas.
Así hasta que toda la tierra se convierte en eco.

Juan Eduardo Cirlot, a Árbol agónico.

Marató de mini recitals

El passat dimecres, en la represa del cicle de recitacions de l'Horinal, la proposta va ser la d'obrir el micro a tots els que vam voler participar en aquesta experiència polièdrica. Tot un plaer participar-hi i escoltar tanta gent interessant.


Fotografia: blog de l'o.r.i.n.a.l.

Paisatges

Els paisatges són estats d'ànim
i el temps és un desdoblament
de la Història.


Joan Brossa, del poema Traient el foc a llum

La paciència dels maons

Los ladrillos saben esperar.


Ramón Gómez de la Serna, Greguerías

Carrer sol

La lluna al mur

maons i escletxes.

Els semàfors fan feina inútil.

Camino

faig fotos

intento entortolligar records

fer del passeig testimoni

de dubtes massa eterns.

Camino.

Devoro llambordes de nit.

Els fanals ho saben.

Sense perdó

El temps, però, mai no perdona, mai:
la vida no val més que una clofolla,
i encara és massa dir.


Joan Vinyoli, del poema Ens crèiem únics

Molestar

- L'important és molestar
i la resta són punyetes.
És més patrimoni humà
que les restes dels hitites.


Miquel Bauçà, Rudiments de saviesa

Cantar

No ignoro lo que olvido.
Canto para olvidarlo.


Fernando Pessoa, Odas (1914-1934), de Ricardo Reis

El poema

"El poema és una illa oberta al món on les ones són les paraules i el preu de la llibertat són els taurons."


Josep-Ramon Bach, L'enunciat

El poeta parla

"5. El poeta nos habla a todos sin hacer diferencia de nada."


Nicanor Parra, del poema Nota sobre la lección de la antipoesía

Walser i l'art

"Pues en eso consiste precisamente el arte: en convertir la necesidad en una ventaja. ¡Transformación, cuántas posibilidades albergas!"


Robert Walser, Escrito a lápiz. Microgramas 1 (1924-1925)