21 de setembre 2018

20 de setembre 2018

19 de setembre 2018

Avui recital a El Mesón de Sant Cugat



Avui dimecres, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat, recitaré els meus poemes al mític EL MESÓN de Sant Cugat que, en paraules de Joan Tres, President de l'Associació, "amb Gabriel Ferrater esdevingué un centre de tertúlies, trobades i discussions intel·lectuals, convertint-lo en un focus literari de primer ordre".


TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

18 de setembre 2018

Demà recital a El Mesón de Sant Cugat


Demà dimecres, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat, recitaré els meus poemes al mític EL MESÓN de Sant Cugat que, en paraules de Joan Tres, President de l'Associació, "amb Gabriel Ferrater esdevingué un centre de tertúlies, trobades i discussions intel·lectuals, convertint-lo en un focus literari de primer ordre".


TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT





17 de setembre 2018

Dir la ciutat



Dic la ciutat
l’estenc a la corda més alta
perquè la paraula llençol
espetegui amb la ventada

per fer ploure cocodrils de fusta
a la llamborda florida

perquè el dia mori
amb el barret digne
d’un capvespre vermell

per retrobar al sot de l’arbre
allò perdut en silencis
dic la ciutat.




14 de setembre 2018

Bramar amb les dents


CALONGE

Obrim portals i boques
per bramar
amb les dents
que no hauria de tenir pena
de la gramàtica dels diaris,
del trànsit pol·lutiu,
quan l’amor xiscla a les cantonades de qualsevol poble
dels que a la nit, quan es mira el cel,
s’hi veuen els estels.

Pau VadellEsquenes vinclades


13 de setembre 2018

Ofendre és molt important


- Buena parte de su obra trata de la lucha por la imaginación y la libertad de pensamiento en un mundo que sistemáticamente se opone a esas ideas. 

- Es como en La vida de Brian: “¡Somos todos individuos!”. “¡Yo no!”. Creo que ahí lo dijimos todo. Ahora te dicen que este es tu café, solo para ti. Te venden que cada uno es único, pero nos ajustamos más y más a la norma. Por miedo, por no meter la pata. La dichosa corrección política. Tengo amigos en sillas de ruedas y les llamo lisiados [risas]. No puedes llamarlos lisiados, debes decir “físicamente discapacitados”. ¡Esos eufemismos son una chorrada! ¡Son lisiados! [risas] Me gusta usar palabras directas y simples. Ofender a la gente es muy importante en la vida. Sobre todo ahora que las pieles son más finas. ¡La gente se ofende tan fácilmente! ¡Endurece tu piel! Los palos y las piedras pueden romperte las pelotas, pero las palabras no pueden hacerte daño. Son esas cosas simples de la niñez en las que creo.

Terry Gilliam, a l’entrevista de Pablo Guimón (El País Semanal 1.6.2018)


11 de setembre 2018

10 de setembre 2018

Paraigües del temps


Tots els paraigües del temps,
pastor quiet sota la pluja,
aixopluguen amnèsia.

La roda tornarà a fer feina.
Mares alletaran caníbals i víctimes
amb la impertinència de l’oblit.

El món indiferent no compta cadàvers.

Poetes reescriuran pacients
la nit dels homes.
Un udol de mil·lennis
sepultarà amb pluja de sang
aquest intent inabastable.

07 de setembre 2018

Demà CEMENTIRI D'AVIONS a La Setmana del Llibre en Català


Demà dissabte 8 de setembre
(Avinguda Catedral de Barcelona)

A partir de les 19 h.
estaré al mòdul 35 
signant el darrer poemari acabat de sortir del forn


publicat per AdiA Edicions de Mallorca

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT







06 de setembre 2018

Un instint interior


«Tot allò que un home oblida de la seva vida, en realitat ja havia estat condemnat molt abans a l’oblit per un instint interior.»

Stefan Zweig, El món d’ahir. Memòries d’un europeu [traducció de Joan Fontcuberta]


05 de setembre 2018

Al final del pont


la torna – 2

llenceu un ram de les meves cendres
al mar, al final del pont. vigileu
no sigui un dia de llevantada salvatge,
podría ser que el vent retornés
brins de cor i altres deixalles. i ullals de llop.


Paco Fanés, Quan els llops es trenquen

04 de setembre 2018

Culpables de remordiment


“Algunas ideas han hecho de nosotros unos obreros del remordimiento. La culpa es de quien trabaja.”

Ramón Andrés, Poesía reunida. Aforismos.

03 de setembre 2018

Personatge


Personatge

Un matí sencer
per inventar una dona
saber-ho tot
perquè et sorprengui.

Que creixi al paper.
Si tens sort
que se t’endugui a ser ella.

Posa-li nom.

Serà real
com l’època d’enterrar els pares.


31 d’agost 2018

Triar el difícil


Nací para poeta o para muerto

Nací para poeta o para muerto,
escogí lo difícil
- supervivo de todos los naufragios-,
y sigo con mis versos,
vivita y coleando.

Nací para puta o payaso,
escogí lo difícil
-hacer reír a los clientes desahuciados-,
y sigo con mis trucos,
sacando una paloma del refajo.

Nací para nada o soldado,
y escogí lo difícil
-no ser apenas nada en el tablado-,
y sigo entre fusiles y pistolas,
sin mancharme las manos.


Gloria Fuertes, El libro de Gloria Fuertes. Antología de poemas y vida.

30 d’agost 2018

Llibre de capçalera

Joan Brossa

«Mi libro de cabecera es un revólver.»

Jacques Rigaut, Agencia general del suicidio [traducció de Sarai Herrera]

29 d’agost 2018

Escriure


«Escribir es que le dejen a uno reír y llorar a solas.»

Ramon Gómez de la Serna, Greguerías


28 d’agost 2018

Tom, Leonard, Lou


«Canturrea unos versos de una canción de Tom Waits, y se dice que Tom Waits es definitivamente más profundo que Leonard Cohen, aunque no tiene el lirismo de Lou Reed.»

César Aira, Evasión (a Evasión y otros ensayos)


27 d’agost 2018

Mitja tensió



Al vagó de mercaderies rovellat
una madona laica
alleta una adolescent.
Pietat sense marbre.

Museu abandonat
on torres de mitja tensió
adoren el mugró mastegat
del berenar xuclat
de la misèria.


24 d’agost 2018

Avui a Juneda


Un plaer assistir a la inauguració de l'exposició de Ferran Garcia i Llorenç Garcia i poder dir uns poemes del gran Francesc Garriga

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Info dels artistes aquí

23 d’agost 2018

Demà a Juneda


Un plaer assistir a la inauguració de l'exposició de Ferran Garcia i Llorenç Garcia i poder dir uns poemes del gran Francesc Garriga

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Info dels artistes aquí

22 d’agost 2018

Bústies alades


Carta al vacío

Es escribir a alguien
o lanzarse al silencio,
a nadar en lo oscuro,
a encender una llama
aunque ahoguen las dudas.
¿Carta a lo que no existe?
Hay buzones alados
que se disparan solos
y un correo sin pistas
ni trayecto seguro.

Eludir el camino
que todos conocemos.
Seguir hacia adelante
ruta de los que intentan
lo que nunca pensaron
y se sienten felices
porque hay algo distinto,
porque se desvanece
de pronto lo que sobra
y no existe el vacío
si queremos colmarlo.

Ernestina de Champourcín


21 d’agost 2018

Peresa


«Otro que tenía claro que un punto de pereza puede denotar aptitudes intelectuales fue Kurt von Hammerstein-Equord, un general alemán y férreo opositor al régimen nazi que hizo una singular clasificación de sus oficiales, que contó de la siguiente manera:

"Distingo cuatro clases: los inteligentes, los trabajadores, los tontos y los vagos. En la mayoría de los casos concurren dos cualidades. Los inteligentes y trabajadores son para el Estado Mayor; los otros, los tontos y vagos, forman el 90% de todos los ejércitos y son muy aptos para las tareas de rutina. El que es inteligente y, a la vez, vago, se califica para las más altas tareas de mando, pues aporta la claridad mental y el aplomo necesarios para tomar decisiones de peso. Del que es tonto y trabajador hay que protegerse; en ese no se puede delegar ninguna responsabilidad, pues siempre causará alguna desgracia".»

Eva Van Den Berg, a l’article No es pereza, es que soy más inteligente que la media (El País, 21.7.2018)


20 d’agost 2018

Hipòtesis rompudes


Partint d’hipòtesis rompudes
es pot fer el camí edificant
de qui sap que ningú no guanya
tret de les feres d’urpes d’or.

Sabut això
tot és deixar-se anar.
Congregar a la vora del no
els imprescindibles
la maleta dels papers
i posar-se a esperar
a la parada equivocada.

En aquesta contemplació impacient
trobareu el moll.

Malgrat la nosa
sabreu que si res s’atura
serà un error.