11 de març 2024

Primera presentació de LES PLATGES DEL CLATELL a Nollegiu Poblenou


dimecres 20 de març a les 18.30h

Nollegiu Poblenou (edifici Juanita)

C. Pons i Subirà, 3 (El Poblenou, Barcelona)

tothom hi serà benvingiut



recitarà els poemes de Berta Epstein 
la gran Odile Arqué

Odile Arqué (foto: Marta Rovira)


01 de març 2024

LES PLATGES DEL CLATELL A LLIBRERIES!


la nova novel·la estarà disponible 
a partir del 4 de març a les llibreries

gràcies a LaBreu Edicions per tornar a fer-me confiança!

seguirem informant





 

28 de febrer 2024

Demà presentació de CRIATURAS GALVÁNICAS de Gema Monlleó


 Serà un plaer presentar aquest llibre de ressenyes 
literàries electritzants acompanyant a l'autora, 
l'estimada Gema Monlleó.
Serà a La Comunal, al barri de Sants de Barcelona.

Tothom hi serà benvingut.




21 de febrer 2024

Com els quadres de Zurbarán.


Dicen que es usted uno de los pocos escritores franceses que nunca ha firmado un manifiesto. ¿Piensa acaso que un escritor no es nadie para dar consejos sobre política? ¿O que esos consejos ya están implícitos en su obra?

No, no lo creo. Solo hablo por mí, aunque respeto mucho a los escritores que hacen lo contrario que yo. Creo que los artistas que se entregan por completo a su arte son individuos aún más singulares que los otros, y que no pueden dar ejemplo de nada. Por tanto, no pueden dar consejos a nadie. Sus obras son completamente música o completamente pintura o completamente literatura. No miran mucho a la historia del mundo, la sufren como los otros, son solidarios con los otros, pero no pueden… El arte, para mí, no da ninguna supremacía, no implica ningún heroísmo. La del artista se acerca bastante a la figura del místico, y el místico no da nada, es vertical en relación con Dios y no es capaz de dar ningún consejo político. No veo por qué un sacerdote dominico tendría que dar consejos. Estamos como en los cuadros de Zurbarán, a oscuras.

Pascal Quignard, a l’entrevista d’Alejandro Luque (JotDown Magazine, octubre 2023)


14 de febrer 2024

El poeta segons Cirlot


El poeta 

«Ese hombre de cabellera dispersa, no es otra cosa que el exhumador de un mundo antes irredento. Ha aprendido, sufriendo, fórmulas mágicas que los otros desconocen: conjuros para evocar y recrear las danzas interiores.

Razas sordomudas, perdidas en sus parajes profundos, cobran voz bruscamente y, desde el valle dormido bajo la niebla, ese coral suena iluminando regiones desoladas o magníficas. Así, hasta que toda la tierra se convierte en eco.»

Juan Eduardo Cirlot, Árbol agónico

 


 

09 de gener 2024

Abecedari Nollegiu, un podcast amb gabinet de curiositats inclòs


Tinc el plaer de col·laborar en aquest podcast amb la secció El gabinet de curiositats de Joan Vigó.
L’Abecedari Nollegiu és un podcast poblat de poesia, relats, literatura i del particular univers de les lletres que habiten a la galàxia de les llibreries Nollegiu.
Un món compost per totes les lletres d’un abecedari propi, creat, inspirat i enginyat per Xavier Vidal, Xavier Casanovas i Helena Martínez amb la col·laboració d’Adrià Pujol Cruells, Tina Vallès, Jordi Vidal, Laura López Granell i Fidel Masreal, entre altres éssers d’aquest univers que va de la A a la Z.
Els podeu escoltar aquí o bé a Spotify, Ivoox o Apple Podcast




 

19 de desembre 2023

Apadrinant un poema de Gabriel Ferrater


L’Associació Gabriel Ferrater ha posat en marxa el projecte Apadrina un poema amb l’objectiu de divulgar la poesia de l’autor i ha demanat a persones interessades en la seva obra a comentar-ne un poema. Aquí podeu consultar-ne el llistat (ordenat per poemes o per autors dels comentaris).

He tingut el plaer de fer una ressenya personal del poema Noies, que podeu llegir aquí.


11 de desembre 2023

Fer l'amor


Poema

Tal vez nada
pueda compararse
a hacer el amor
en un lecho
de salsa de tomate,
si no es hacerlo en uno
de trozos menudos
de carne de res
recién sacrificada.

Emilio Westphalen


22 de novembre 2023

L'autèntic escriptor


«(…) el auténtico escritor mira hacia adentro para tomar impulso y arrojar un haz de luz hacia afuera, hacia el mundo. Escarba en lo individual para hallar lo universal y lo eterno, lo que nos compete a todos, y se sitúa así en drástica oposición a esa actitud superficial y amanuense, estimulada por el furor de las redes sociales, que es puro y duro onanismo folletinesco, también llamado insalubremente autoficción.»

Tomás Uprimny Añez, Queneau en Bogotá (JotDown Magazine, 24.7.2023)


 

29 d’octubre 2023

L'individu


«La obra de arte no tiene importancia alguna para la sociedad. Sólo es importante para el individuo, y sólo el lector individual es importante para mí. Me importan un bledo el grupo, la comunidad, las masas y demás. Aunque no me gusta la frase “el arte por el arte” ya que desgraciadamente algunos de sus promotores, como Oscar Wilde y diversos poetas afectados, fueron en realidad moralistas y didascálicos rematados, no cabe duda de que lo que libra a la obra novelesca de las larvas y el moho no es su importancia social, sino su arte, únicamente su arte.»

Vladimir Nabókov, Opiniones contundentes [traducció de María Raquel Bengolea i Damià Alou]

14 d’octubre 2023

09 d’octubre 2023

EL CONSERJE: un curt de Marc Algora


Un dia, al tren, encara tothom amb mascareta, algú que no coneixes et diu que li agrada la teva veu i que està fent un curt i que tal vegada...

En fi. Coneixo en Marc Algora, quedem en un estudi per gravar i uns mesos després, podem contemplar aquest curt experimental que, en tres minuts i mig, ens fa aturar-nos i pensar en el decurs de la vida.

Gràcies Marc per l'oportunitat de posar-hi veu i moltes felicitats per l'obra acabada.


 

06 de setembre 2023

La col·lecció segons Maria Negroni


«Quizá el rasgo más nítido de toda colección sea éste: en ella, lo que se busca es un encierro, una protección, un "ensoñadero": uno de esos lugares que -como el museo, la biblioteca, el gabinete o el poema- permiten albergar descubrimientos, rarezas, piezas únicas, es decir, presuntas huellas de una experiencia auténtica. He aquí un escenario proclive a la acumulación y la privacidad, simultáneamente adicto a lo infinitamente minúsculo y a lo infinitamente inasible, con que el yo cuantifica su deseo, lo ordena, manipula y carga de sentido. Digamos que ese espacio -por grande o cívico que sea- le sirve, como un Arca de Noé personalizada, para desplegar los enigmas del cuerpo y la memoria, es decir, un mundo anterior, siempre ligado a la infancia y los juegos.»

María Negroni, a l’article La enciclopedia mágica de Walter Benjamin (La Nación, 10.1.2009)

 

29 d’agost 2023

EMPRENYADA MONUMENTAL


El passat mes de juny, per variar, vaig arribar d’hora a l’Horiginal. Estava sol i vaig aprofitar per fer algunes fotografies. En aquell moment no podia saber que eren les darreres que podria fer de l’estimat temple de la paraula, l’Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries: (H)ORINAL.


Sense l’H jo no seria qui soc ni hauria pogut conèixer a tanta gent fantàstica. No poso noms que no acabaria.


En saber que els fills del capitalisme salvatge (sense classe, amb un tarannà empastifat de covarda cobdícia) han acabat amb un espai que ha estat tant important per a la poesia i per a tanta gent que ens hi aplegàvem, esperant noves alternatives i amb una mala llet infinita i una emprenyada monumental, he parit aquest poemet que té forma de desideràtum:

 

NÈMESI H


Si fos qui voldria ser

ordiria una venjança

amb sang freda magnicida

contra aquells que han profanat

el Temple de Ferlandina.

 

Faria venir dos servents

acostumats a la brega;

dos armaris de carn

de violentes idees.

 

Llavors en tindria prou

(mentre acarono la gata)

amb un gest i una mirada

afegint succintament:

 “i que sembli un accident”.








 

28 d’agost 2023

L'ampolla


La botella

 

Dentro de esta botella cabe el mar.

Dentro de esta botella

se tambalea el cielo,

se tambalea el sol de los borrachos

con su verdad a cuestas,

con la marea de sus amarguras.

Dentro de esta botella bailan moscas

como bombardeados helicópteros,

pasean cucarachas con paraguas.

Dentro de esta botella llueve ausencia.

Su pared giratoria desfigura mis rostros,

comba mis frentes, abre mis pupilas:

hay tormentas de hachazos en su magma.

Dentro de esta botella está el vacío

del que me lleno cuando bebo y bebo.

Abandonada para el reciclaje,

yo soy esta botella.


Ángel Guinda, Caja de lava

18 d’agost 2023

Un ball de malalts


«Cada día que pasa estoy más convencida de que un restaurante próspero no es más que un pacto entre comensales y restauradores que comparten las mismas filias y desviaciones. Un baile de enfermos donde cada comensal psicópata puede encontrar una orquesta que toque al son de su misma enfermedad, y bailar.»

Maria Nicolau, a l’article Las patatas sabor jamón no existen (El País, 18.8.2023)


16 d’agost 2023

Rèmores


«No pertenecer a ningún partido ni estar circunscrito a ninguna ideología, ya que todas me parecen rémoras del intelecto y del espíritu.»

Ramón Andrés, a l’entrevista de Berta Ares Yáñez (JotDown Magazine, setembre 2022, a propòsit de l’organització dels Encuentros de Pamplona 72/22).


 

04 d’agost 2023

La literatura


«La literatura no és una opinió sobre el món. És una recreació d’un món.»

Adrià Pujol Cruells, a l’entrevista d’Eva Vàzquez (El Punt Avui, 12.4.2022)


31 de juliol 2023

EXPOESÍA - Soria 2023


Enguany Catalunya és la comunitat convidada a l'EXPOESÍA de Soria.

Aquí hi trobareu la informació general 
i aquí el detall de la magnífica programació.

El videoartista Julián Álvarez hi presenta
ARTE POÉTICA. Poesía & Video.

4 dels 16 videos que s'hi presenten tenen a veure amb la meva poesia.
Serà als Cines Mercado de Soria el dia 1 d'agost a les 19h 
i el 3,4,5 i 6 a les 18h.

Un veritable plaer.



07 de juliol 2023

En record de Dadà


67 Versos en recuerdo de Dadá

El uno se arrodilla dulcemente
el dos tiene las trenzas de papel,
el tres llena de plata los triángulos,
el cuatro no solloza,
el cinco no devora el Firmamento,
el seis no dice nada a las serpientes,
el siete se recoge en las miradas,
el ocho tiene casas y ciudades,
el nueve canta a veces con voz triste,
el diez abre sus ojos en el mar,
el once sabe música,
el doce alienta lámparas,
el trece vive sólo en los desvanes,
el catorce suplica,
el quince llama y grita,
el dieciséis escucha,
el diecisiete busca,
el dieciocho quema,
el diecinueve sube,
el veinte vuela ardiendo por el aire,
el veintiuno cae,
el veintidós espera,
el veintitrés adora los vestidos,
el veinticuatro sabe matemáticas,
el veinticinco magia,
el veintiséis amor,
el veintisiete guerra,
el veintiocho estrellas,
el veintinueve luna,
el treinta tiene garras de cerezo,
el treinta y uno flota,
el treinta y dos destruye los anillos,
el treinta y tres anula los espacios,
el treinta y cuatro ruge,
el treinta y cinco vive lejos,
el treinta y seis conoce la amargura,
el treinta y siete fulge,
el treinta y ocho baja,
el treinta y nueve quiebra torres,
el cuarenta se expresa,
pero el cuarenta y uno tiene páginas,
donde el cuarenta y dos halla su espejo,
donde el cuarenta y tres se desmenuza,
en el cuarenta y cuatro anidan tigres,
en el cuarenta y cinco monumentos,
en el cuarenta y seis hay una espiga,
en el cuarenta y siete distracciones,
detrás vienen cuarenta y ocho pensamientos,
cuarenta y nueve signos,
cincuenta cruces,
cincuenta y una lágrimas,
cincuenta y dos mujeres,
cincuenta y tres desiertos,
cincuenta y cuatro pianos,
para cincuenta y cinco partituras,
para cincuenta y seis sonidos,
cincuenta y siete soles,
cincuenta y ocho perlas,
cincuenta y nueve bocas,
sesenta muertes,
sesenta y una llagas,
sesenta y dos pirámides,
sesenta y tres adioses,
sesenta y cuatro diccionarios,
sesenta y cinco sentimientos,
sesenta y seis recuerdos,
sesenta y siete flores.


Juan Eduardo Cirlot