16 d’agost 2019

Ésser poeta



MANOBRE

Ésser poeta: bastir
sempre en el buit, sense fi,
paraula a paraula una obra
que es perd endins de l’espai;
ser-ne tan sols un manobre
i no sentir-se mai pobre,
ni no desistir-ne mai.

És edifici tan alt
que mirar-lo fa vertigen;
té en el meu nucli l’origen;
qui, però, en sap el final?

Flamígera catedral
d’impuls i de paciència:
contra el fugaç, persistència,
contra el caduc, resistència,
contra els somnis, evidència
de vertebrada existència.
Oh aventura total!

Joan Vinyoli, A hores petites

15 d’agost 2019

Motius per riure



¿Este mundo sigue ofreciendo motivos para la risa? 

El mundo siempre ha sido un desastre. Lo malo es cuando la gente tiene miedo de hablar. Es un puritanismo utópico: “Si nos libramos de eso, el mundo será más simple y más divertido”. ¡Y una mierda! El mundo siempre ha sido jodido y tienes que asumir responsabilidades por tu propia vida. Solo deseo que la gente vuelva a pensar. Hay demasiada furia ahí fuera y eso no me gusta. Los Monty Python no estábamos enfadados, éramos listos. Nos descojonábamos de todo lo que creíamos que era hipócrita, ridículo, pomposo, estúpido. Eso es importante. Y mucha gente estaba de acuerdo con nosotros.

Terry Gilliam, a l’entrevista de Pablo Guimón (El País Semanal 1.6.2018)

14 d’agost 2019

Es pot viure de la poesia?



«Es pot viure de la poesia?

Aquesta és realment una pregunta estranya de debò, encara que no ens ho sembli perquè tothom la fa constantment. Diu molt de l’època en què vivim. No crec que a cap poeta anterior, posem per cas, al 1970, li haguessin preguntat mai això. Té molt a veure amb una concepció laboral, pecuniària, de l’existència i en canvi, la poesia no té res a veure amb el treball ni amb els diners: el seu àmbit és molt més enllà o molt més ençà, com prefereixis. Que s’hagi volgut sotmetre totes les facetes de la nostra vida al jou de la feina fins a fer-ne dogma és terrible. Mentre lluitem col·lectivament perquè les condicions materials de la nostra existència siguin el menys embrutidores possible, cal que corregim aquesta tendència generalitzada a considerar-ho tot una ‘feina’ i, sobretot, a pensar que tot ha de ser remunerat: ens estalviarem molts maldecaps, desmuntarem moltes falses expectatives i podrem començar a parlar d’altres temes que tenim totalment abandonats com a societat enquimerada en la pela.»

Martí Sales, a l’entrevista de Jordi Benavente (La Llança, 30.1.2018)

13 d’agost 2019

El sexe i la mort



«Mira, en este mundo solo hay dos cosas de las que se pueda hablar con seguridad. El sexo y la muerte. Estoy seguro de que dos personas follaron para tenerte a ti y también estoy seguro, te lo puedo garantizar, de que te vas a morir. (...) En consecuencia, la mayor parte del arte y la religión solo tratan sobre estas dos cosas. Natividad y muerte, como el cristianismo. Menos Salvador Dalí, que pensaba que él estaba alrededor mientras sus padres follaban para tenerle a él. Estos son los dos eventos más importantes de nuestras vidas.»

Peter Greenaway, a l’entrevista d’Álvaro Corazón Rural (Jot Down Magazine, juliol 2019)

12 d’agost 2019

Coney Island


A més, el cementiri ofereix vistes al metro elevat que duu a Coney Island, un dels meus destins favorits, sobretot a l’hivern, quan la solitud del mar i la sorra em recorda aquella aigua primerenca que era rebedor del mar obert, al port de Barcelona, prop de l’estàtua de Colom. Mirava cap allà on assenyalava el dit de Colom. Imaginava Amèrica. Més enllà, Amèrica.



09 d’agost 2019

Contra mi



«Veu de silenci, el meu clam, reflectit, és a mi que retorna.
Sóc jo qui el sent en l’espill: és el meu gest contra mi

Josep Palàcios, Una altra mesura (a La Imatge Vol. II)

08 d’agost 2019

Allò que volem veure



«Rectifiquem, doncs: ens agrada allò que ens és prou indiferent perquè ens deixi veure el que de debò volem veure.»

Boris Vian, L’arrencacors [traducció de Joan-Lluís Lluís]

07 d’agost 2019

Paraula poètica



“I és així com habitem el món: essent tocats per l’essència de la paraula: amb l’obscuritat de la paraula poètica.”

Antoni Clapés, Converses - Antoni Clapés/Carles Hac Mor

06 d’agost 2019

Humans que es llegeixen



«La literatura es lo más cercano a la vida y su interés en la manera artística de realizarla es ver cómo los humanos se leen mutuamente a un nivel muy profundo.»

James Wood, a l’entrevista d’Eduardo Lago (Babelia, El País, 1.9.2017)

05 d’agost 2019

Margaret Bourke-White


El segon esperó per fer-ho també va ser femení. La fotografia de la Margaret Bourke-White emergint de l’escotilla d’una de les gàrgoles del Chrysler Building per fer unes fotografies extraordinàries de la ciutat.
M’agrada contemplar llargament la seva cara de concentració absoluta mentre enquadra, ignorant la fotografia que en aquell precís instant li està fent el seu assistent de cambra fosca, Oscar Graubner, aquell matí del 1934.



02 d’agost 2019

L'orella ondulada del no-res



Pongo en mi oreja la oreja ondulada de la nada

Vacío caracol de tierra y vides:
feble trompa que contiene
las nubes de langostas del ruido
y el silencio de la pared-ola
antes del estruendo y la caída;
roseta parda que al final de su voluta
sostiene toda la noche
en el hueco oscuro de su fruto;
serpentina de saliva
que deshago sin tiempo,
crujiente caliza hoja seca,
hasta dejar en mis ojos
la fugitiva presencia de la luz,
y del polvo el rastro,
y motas entre mis dedos.

Gonzalo Millán, Relación Personal

01 d’agost 2019

Història Universal



«Qualsevol víctima engendra l’assassí de l’assassí; és la roda, he dit, la bola de neu. La successió il·limitada de la revenja: això és la Història Universal.»

Màrius SampereÀlien i la terra Promesa

31 de juliol 2019

Xarxes socials?



«No n’hi ha, de xarxes socials, no n’hi ha hagut mai: són xarxades sociòpates i enfilalls d’ansietat social, dispositius obligatoris de sobresocialització compulsiva, protagonitzats per persones que s’han atrapat a si mateixes»

Eloy Fernández Porta, L’art de fer-ne un gra massa. Una història de la saforologia, a partir de l’obra d’Oriol Vilanova.

30 de juliol 2019

Els nostres records



«Al parecer, no existe ningún mecanismo en la mente ni en el cerebro que asegure la verdad, o al menos el carácter verídico, de nuestros recuerdos. No poseemos ningún acceso directo a la verdad histórica, y lo que nos parece cierto o afirmamos que lo es se basa tanto en nuestra imaginación como en nuestros sentidos. No existe manera alguna de transmitir o grabar en nuestro cerebro los sucesos del mundo; se experimentan y se construyen de una manera enormemente subjetiva que, para empezar, es diferente en cada individuo, y cada vez que se evoca un hecho se reinterpreta o se reexperimenta de manera diferente. Nuestra única verdad es la verdad narrativa, las historias que nos contamos unos a otros y a nosotros mismos: las historias que continuamente recategorizamos y refinamos. Dicha subjetividad se incorpora a la mismísima naturaleza de la memoria y es consecuencia del fundamento y mecanismos de nuestro cerebro. Lo asombroso es que las aberraciones exageradas son relativamente escasas, y en su mayor parte nuestros recuerdos son sólidos y fiables.»

Oliver Sacks, El río de la conciencia [traducció de Damià Alou]

29 de juliol 2019

Essencial


En Ming és un altre client que acostuma a venir un cop per setmana. Una o dues ampolles de vodka barat. En Ming és un homeless i viatja amb un carretó que conté les seves pertinences i el que va trobant pels carrers. L’acompanya un gos enorme que ha batejat Gos. Dog the Dog. En Ming és xinès amb trets mongols i parla un anglès essencial. Quan parla sembla que entoni haikus o tankes.

Sóc Ming
com un gerro.
Gos el Gos
amic.



26 de juliol 2019

La consumació del crit



Deixa que la llum de l’alba arribi
al lloc on tot l’espai és un incendi.
Habitaràs l’estança, el jardí bàrbar,
l’ull i la veritat humida del seu centre.
Com aquest alè animal que busca
la consumació del crit en el silenci.

Jaume Pont, Jardí bàrbar


25 de juliol 2019

Cosificació



«La cosificación es lo contrario al hecho de ser escritor.»

Bernardo Atxaga, a l’entrevista d’Íñigo Domínguez (JotDown Magazine, gener 2019)

24 de juliol 2019

Poètica del fracàs



«En el fracaso, en el naufragio, en la desdicha siempre se encuentra también una esperanza (presuponiendo la propia supervivencia) de descubrir aquellos nuevos mundos de conocimiento, que nunca nos habríamos imaginado si hubiéramos alcanzado nuestra meta por el camino directo. Así, una poética del fracaso nos podría llevar de improviso a una poética del saber con/vivir.»

Ottmar Ette, Naufragio con supervivientes. Acerca del fracaso en/de la globalización y de la globalización del fracaso [traducció de Rosa María Sauter], a Poéticas del fracaso (Yvette Sánchez / Roland Spiller, Eds.)


23 de juliol 2019

Dualitat / Duplicitat




«Todo artista tiene una parte oscura. Crear no sólo implica dualidad, sino también duplicidad.»

Ramón AndrésPoesía reunida. Aforismos.


22 de juliol 2019

Men Walk On Moon


L’endemà el Capità va encarregar-me d’anar a com­prar el New York Times i dur a emmarcar la primera pla­na per penjar-la a la paret del moble bar («Men Walk On Moon», «Astronauts Walk On Plain», «Collect Rocks», «Plant Flag») al costat de la portada del final de la WWII. Raons sempre visibles per poder brindar si no hi havia altres motius a mà.


19 de juliol 2019

Pell rugosa



DEIXEU-ME VIURE

Deixeu-me viure vull tocar
un cop més la pell rugosa
del mateix amor.

No, no és així, exactament
d’una altra manera, a la distància
de l’error inseparable, que és
algú més, l’altre i no
la presència.

Viure ara o repetir
tantes vegades com calgui
la paraula i prou, i dir-ho
i caure estès damunt
un tou feliç de mares i mares.

Màrius Sampere, Dèmens

18 de juliol 2019

Modo avión dentro de un avión.



«No hay como ponerse uno mismo en “modo avión” dentro de un avión. La literatura, pienso, sirve para matar el tiempo y en esto no puede haber nada malo. Pero es que, además, permite expresar el “malestar de la cultura” a la vez que nos dota de una visión que trasciende las limitaciones de la vida cotidiana. La literatura sirve para exponer la corrupción del lenguaje que propicia el poder. Y, por si fuera poco, nos hace sensibles al hecho de que los otros son muy diversos. La literatura es veneno para los xenófobos. Y hay muchas más cosas que solo ella puede darnos, y que Ítalo Calvino enumeró con especial acierto. En realidad –miro ahora al vecino– solo la lectura atenta y constante proporciona y desarrolla plenamente una personalidad autónoma.»

Enrique Vila-Matas, a l’article Modo avión (El País, 30.10.2017)

17 de juliol 2019

Llocs



«Lugares tan banales como la prefectura de policía o el ministerio de Trabajo son ahora los templos délficos donde se decide nuestro destino. Porteros, valets, empleadas viejas con permanente y mitones, son los pequeños dioses a los que estamos irremediablemente sometidos. Dioses funcionarios y falaces, nos traspapelan para siempre un documento y con él nuestra fortuna o nos cierran el acceso a una oficina que era la única en la cual podíamos redimirnos de alguna falta. Los designios de estos diosecillos burocráticos son tan impenetrables como los de los dioses antiguos y como estos distribuyen la dicha y el dolor sin apelación. La empleada de correos que se niega a entregarme una carta certificada porque el remitente ortografió mal una letra de mi apellido es tan terrible como Minerva desarmando a un soldado troyano para dejarlo indefenso en manos de uno griego. Muertos los viejos dioses por la razón, renacieron multiplicados en las divinidades mezquinas de las oficinas públicas. En sus ventanillas enrejadas están como en altares de pacotilla, esperando que les rindamos adoración.»

Julio Ramón Ribeyro, Prosas apátridas

15 de juliol 2019

Autorretrat amb grua de fons



Autoretrat amb grua de fons

I

Pretenies l’isolament del marbre.

Potser sí que va caldre perdre’s
remar al desert
haver cregut en geranis morts.

Com podies saber
que les barricades del cervell
resistirien els embats
de l’artilleria del fang.

Que podies tornar al camí.

Com.


II

Et vas perdre
en el perfil egipci de la inèrcia.
Les coses
eren successió sense demora,
epilèptica peresa.

La carn enllaunada es podria.

Vas qüestionar la piràmide
vas saber
que tota bellesa és pensament,
instint.

Lluny de cridar el salt
vas invocar el luxe
del temps desfilat
a la sobretaula eterna
amb tu mateix.


Binocles de saurí (Inèdit)