04 de gener 2010

Primer dia dels quaranta-sis


Fa vent
xiula entre escletxes
em diu amb sordina
que potser sí que tot va bé.

Lluu la ciutat
rentada per gegants
daliniana exactitud de línies sense atmòsfera.

La memòria no té misteri
no té res
només el rebrec
a la pàgina de viure.

Tot està sempre per fer.

1 comentari:

Carles ha dit...

i tot sempre és possible...