Hi havia un reporter
als països de l’Est
eren els setanta.
Presència monolítica
sota un abric menhir
veu aguda com les dades
impermeable, imponent.
Duia un micro pelut
sempre hi havia neu
CCCP
politburó
teló d’acer
tot allò.
I no me’n recordo del nom.
als països de l’Est
eren els setanta.
Presència monolítica
sota un abric menhir
veu aguda com les dades
impermeable, imponent.
Duia un micro pelut
sempre hi havia neu
CCCP
politburó
teló d’acer
tot allò.
I no me’n recordo del nom.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Post scriptum.
Després d’escriure aquest poema, després d’haver intentat recordar el seu nom infinites vegades (l’havia sabut, però la dada havia jugat a fet i amagar entre sinapsis), mort de curiositat, vaig optar per buscar a l’eina internàutica, sense èxit. Només vaig trobar un post d’una redactora de TVE, Marga Gallego, que parlava de corresponsals mítics, sense citar però a l’home del micro pelut. Li vaig posar un correu que va respondre amb amable immediatesa. El corresponsal era Francisco Eguiagaray (1934-1999). Fi del misteri i agraïments a la Marga.
Després d’escriure aquest poema, després d’haver intentat recordar el seu nom infinites vegades (l’havia sabut, però la dada havia jugat a fet i amagar entre sinapsis), mort de curiositat, vaig optar per buscar a l’eina internàutica, sense èxit. Només vaig trobar un post d’una redactora de TVE, Marga Gallego, que parlava de corresponsals mítics, sense citar però a l’home del micro pelut. Li vaig posar un correu que va respondre amb amable immediatesa. El corresponsal era Francisco Eguiagaray (1934-1999). Fi del misteri i agraïments a la Marga.