El llumí grandiloqüent
l’ofec de vent roent
les pedres reverberen.
Aquest matí de dissabte l’entenc
amb la revelació del mite.
Porxada, aire essencial
veus xerren mallorquí
a la vora del camí
abandonat un poal.
Aquest poema no té pressa
les formigues em fascinen
de calitja n’hi ha un sac ple
ara escric vestit de blanc
com qualque monjo eremita.
l’ofec de vent roent
les pedres reverberen.
Aquest matí de dissabte l’entenc
amb la revelació del mite.
Porxada, aire essencial
veus xerren mallorquí
a la vora del camí
abandonat un poal.
Aquest poema no té pressa
les formigues em fascinen
de calitja n’hi ha un sac ple
ara escric vestit de blanc
com qualque monjo eremita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada