24 d’agost 2010

Estiu en va


La noció vital de l’angoixa
treballada en tardes de ferro
d’humitat infinita.

Cada regalim de suor és plom dels dies
que deixa el motlle de l’absurd
tatuat per tanta son mal portada.

Ves i ves més
allà on l’abric és necessari
navalla invisible el vent
que et fa somriure i fa paraules
dins de bars folrats de fusta
amb els gats vora l’estufa.

Em llegeixo a les esquerdes
a cada esvoranc d’atzar deliberat
que fa plecs a l’ombra més buscada
sota un sol que em fa animal.

D’aquesta pasta hi ha poetes
que en fan obres colossals
jo només lliuro batalla
ridícula de madelmans.