cremo amb sol les paraules
que mai no he gosat dir,
les últimes fronteres de l'exili
secret dels meus temors i dels meus deutes,
les meves noses.
i m'abandono a un mar sense memòria.
Francesc Garriga Barata, Temps en blanc
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada