Desfilo la nit amb l’insomni
faig serrells
amb paraules que no diré.
La ràdio quasi inaudible
murmura els meus renecs
sota el coixí.
És el mantra de l’insomne
d’aquell qui sóc quan el son
esdevé puta cruel
i no es ven per cap caler.
Només em vol l’ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada