Als porxos del fàstic
hi viu la presència
allò que ens fa ser humans.
Dins el got
s’hi barreja
la dansa dels objectius.
A l’ombra del no-res
pirates de gel observen
la vasta inutilitat del món.
I després certa felicitat.
Alguna manera d’abraçar el món.
allò que ens fa ser humans.
Dins el got
s’hi barreja
la dansa dels objectius.
A l’ombra del no-res
pirates de gel observen
la vasta inutilitat del món.
I després certa felicitat.
Alguna manera d’abraçar el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada