orenetes i falciots
celebren el capvespre
en vols a tocar del terrat
a sac passen i criden
la daga d’ala
talla l’aire en cercles que no entenc
l’obstinació concèntrica
xiscla per recordar-nos el no res
el vol travessa els ulls
un cop i un altre
en cercle d’obsessió
fins que per l’aliment o qui sap què
canvia el dibuix i l’acrobàcia
llavors s’allunyen amb el crit
per saludar a algú altre
amb l’encanteri del vol
llesquen cel
esquiven antenes
salvatges
anuncien a crits l’estiu que s’acosta
l’humida estació de la mort
criden l’advertència
per això tornen
saben com som
SOBRE LA FOTOGRAFIA:
L’oreneta
de fusta forma part d’un grup de tres, totes diferents. Van ser fetes pel meu
avi, Pep Vigó (Sitges 1903-Barcelona1973), ebenista, a finals de la dècada dels cinquanta o a principis
dels seixanta del s. XX
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada