El temps mai no es perd.
Les hores perdudes
són llegenda de monòlegs interiors.
Nits de vigília d’un vell que beu sol.
El temps mai no es perd
llisca
fa reguerots
brota memòries
es fa teranyina
gep i avenc
cruix de fusta.
Tot i els boscos d’agulles
sempre sap on va.
Els temps mai no es perd.
Com vols perdre un tren que no s’atura?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada