El tenia quasi tot
l’aire quallava
el mur, aquella cara, la veu,
el fanal exacte de l’exacta cantonada.
Fins i tot l’ombra del pedrís. L’angle.
De cop
mentre el passat sencer venia
el futur immediat d’aquell passat
ha fet més via.
I el record se m’ha fet vespre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada