Com els poetes de la Transnístria
que no he llegit mai
em moc per la frontera.
Sincers
com arsenals d’iconografia soviètica
naveguen en vodka.
Com jo
busquen allò que no es pot trobar.
Com jo
amb riallades de boig
saben que el poema
és la perfecta cerimònia del buit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada