Procés

L’os de la música del cervell

tocat amb tam-tam al fons d’un cràter

enerva l’animal que em mira des del mirall

aquest monstre circular

que torna amb neurones essencials

tip de l’escudella dels somnis

ebri del vi de la terra més seca dels budells.

La fera s’enfila per maons gastats

encimbella xemeneies

agita antenes amb tentacles

avesats a la textura tova de l’atzar.

Boja es convulsiona com ionqui desnonat

ferida per ràfegues de records

d’una metralladora de memòria

plena de llocs, llums, llamps i llambregades.

La bèstia em posseeix.

Ejaculo el vòmit de tinta a la boca del poema.