M’he fet un fals record
un altre
avui que torna el passat
ple de bonys i més d’una misèria.
L’he bastit de retalls.
Un Frankenstein aferrat a costures imprecises:
el monstre que hauria pogut ser.
Un cop en tinc l’encarnadura
acostumo a decorar-lo a mida
tot amb el màxim detall.
Ja queda poc.
Saber només que mutarà
que cada cop que hi doni vida
replecs nous.
Ni es notarà.
2 comentaris:
un petit text inspirat per la foto:
http://jmtibau.blogspot.com.es/2012/09/somnis-cruixen.html
Gràcies Jesús!
Publica un comentari a l'entrada